Per accedir als continguts complets del web és necessari ser soci de l'AMCTAIC
La memòria històrica de la Indústria Tèxtil a Alfarràs
Ramon Dalfó Revuelto
Premi Estudis - Premi 01/12/2021
Reunit el dia 4 d’octubre de 2021, el Jurat del Premi Estudis – Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per: Ferran Espuñes Serra, Magda Fernández Cervantes, Pere Pasqual Domènech, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir
decideixen atorgar el premi a:
“La memòria històrica de la Indústria Tèxtil a Alfarràs” de Ramon Dalfó Revuelto.
L’autor assoleix amb excel·lència l’objectiu d’estudiar les fàbriques de filatures del municipi d’Alfarràs (el Segrià, Lleida), la Colònia Casals i la Fàbrica Viladés, una aportació inèdita per a la recerca històrica del tèxtil cotoner de les Terres de Ponent.
L’ús de metodologia interdisciplinar fonamentada en la recerca documental i planimètrica i en la recerca oral que li permeten documentar les diferents etapes d’aquets conjunts industrials i la seva relació amb Alfarràs i la seva gent, especialment els treballadors i treballadores d’aquets complexos industrials tant singulars.
Destacar també la connexió amb els antics aprofitaments hidràulics del molí medieval d’Alfarràs i la importància de l’aigua, el seu ús i el seu control en el procés de desenvolupament de l’activitat econòmica al llarg del temps.
Diagonosi i avantprojecte de valoració del potencial turístic del patrimoni industrial del Vallès Occidental
Ondara Arquitectura SLP i Consell Comarcal del Vallès Occidental
Premi Estudis - Accèssit 01/12/2021
Reunit el dia 4 d’octubre de 2021, el Jurat del Premi Estudis – Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per: Ferran Espuñes Serra, Magda Fernández Cervantes, Pere Pasqual Domènech, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir
decideixen atorgar
Un accèssit a “Diagnosi i avantprojecte de valoració del potencial turístic del patrimoni industrial del Vallès Occidental” de Ondara Arquitectura SLP el Consell Comarcal del Vallès Occidental.
Exemple d’estudi de diagnosi, valoració i divulgació seguint un mètode rigorós, d’estudi del potencial turístic del patrimoni industrial del Vallès Occidental, elaborat per un equip format per arquitectes, historiadors i consultors en gestió de patrimoni cultural. Una presentació immillorable del projecte amb anàlisi dels elements identificats com a patrimoni industrial del territori del Vallès que pot servir de model metodològic per futurs estudis de projecció i divulgació del patrimoni industrial com a part del patrimoni cultural del país.
Dóna valor al conjunt del Patrimoni d’una comarca tan significativa amb temàtica industrial poc valorada per la proximitat de la gran àrea barcelonina.
La valoració del potencial turístic cultural d’aquest patrimoni vallesà permet donar identitat històrica i cultural en una societat del segle XXI en canvi constant.
Donar a conèixer i divulgar aquest patrimoni que ha de seguir el principi de Jordi Sabater Pi: “Quan observes coneixes, quan coneixes estimes i si estimes, protegeixes”
Cal saber observar i el projecte selecciona i dóna pautes i permet passar del turisme de consum al turisme de coneixement.
Col·laboració amb l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica
Port de Tarragona
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 01/12/2021
Reunit el dia 1 d’octubre de 2021 el Jurat del Premi Especial de Patrimoni format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva que ratifica els guanyadors el dia 21 d’octubre de 2021
decideix atorgar:
Premi Especial de Col·laboració amb l’Associació del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya:
Port de Tarragona
Quan l’AMCTAIC va discutir el contingut i el lloc per les seves XI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya va considerar la importància que pel desenvolupament industrial havien tingut els ports, els quals en sí mateixos són un objectiu d’estudi d’aquesta disciplina i el port i la ciutat de Tarragona com a seu més idònia per a la seva realització. Posats en contacte amb el Port de Tarragona l’acceptació va ser immediata i entusiasta i de forma molt encertada va delegar en les responsables del seu Museu i de l’Arxiu totes les tasques d’organització i de discussió dels continguts. Les XI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya dedicades a “Patrimoni portuari i de les indústries vinculades als ports” celebrades els 21-23 de novembre de 2019 varen ser un èxit de participació, d’aportacions i d’organització gràcies a la col·laboració del Port de Tarragona i el treball destacat del seu equip del Museu i de l’Arxiu.
L'últim torn. Mig segle d'història de SATI (1961-2014)
Associació Memòria Visual
Premi Especial Patrimoni - Premi 01/12/2021
Reunit el dia 1 d’octubre de 2021 el Jurat del Premi Especial de Patrimoni format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva que ratifica els guanyadors el dia 21 d’octubre de 2021
decideix atorgar:
Premi Especial de Patrimoni, categoria reivindicació de la memòria històrica Industrial:
El documental: L’últim torn. Mig segle d’història de SATI (1961-2014). De l’Associació Memòria Visual, impulsora del projecte.
El jurat valora la realització del documental per ser una iniciativa que ofereix una visó històrica molt viva de l’evolució de l’empresa Sati i la seva vinculació amb el territori i la vila de la Garriga. Per ser un documental esplèndid d’una hora de duració narrada pels seus protagonistes que aporten les seves vivències i visions personals. Les opinions, a vegades oposades, donen una perspectiva global molt completa de la història de l’empresa SATI, que va tancar les seves portes en 2013.
Producció documental de gran valor, per la recerca històrica realitzada i l’enregistrament de fonts orals, mitjançant entrevistes que inclou directius, treballadors de diferents seccions, personal indirecte, col·laboradors i càrrecs públics, testimonis de la història de l’empresa que aporten una visió global de gran interès.
La Vaga de la Canadenca. En el centenari de la mobilització obrera que va aconseguir la jornada laboral de vuit hores (1919-2019)
Departament d'Empresa i Treball. Generalitat de Catalunya.
Premi Especial Patrimoni - Premi 01/12/2021
Reunit el dia 1 d’octubre de 2021 el Jurat del Premi Especial de Patrimoni format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva que ratifica els guanyadors el dia 21 d’octubre de 2021
decideix atorgar:
Premi Especial de Patrimoni per una acció en el camp de la didàctica del patrimoni industrial social i tècnic:
L’exposició “La Vaga de la Canadenca. En el centenari de la mobilització obrera que va aconseguir la jornada laboral de 8 hores. 1919-2019”
El jurat valora molt positivament la iniciativa, que va marcar un abans i un després en el món del treball, i en les noves normes laborals a Catalunya, que va tenir una àmplia repercussió arreu.
La vaga de la Canadenca és un d’aquells esdeveniments que van deixar empremta en la memòria col·lectiva, amb la conquista de la jornada de 8 hores, essent un símbol dels drets laborals aconseguits per la classe obrera.
Al cap de cent anys dels fets, l’exposició “ La Vaga de la Canadenca” ressalta el paper de Catalunya en l’obtenció d’aquesta fita.
El Decret de les 8 hores va ser aprovat pel Govern espanyol el 3 abril de 1919 a conseqüència de la vaga de la Canadenca, essent espanya el primer país de l’Europa occidental que va assolir aquest gran salt positiu, laboral.
Imatges de fotoperiodistes, d’humoristes gràfics i filmacions que es van poder veure durant l’exposició. Material didàctic que feia una passejada per endinsar el visitant en l’època dels fets. Alguns documents originals i el testimoni dels seus protagonistes eren cabdals per entendre millor i conèixer de prop cada etapa de la mobilització.
L’exposició va ser organitzada pel Departament d’Empresa i Treball, de la Generalitat de Catalunya, amb la Col·laboració d’ENDESA que va aportar documentació gràfica, i alguns béns mobles d’interès patrimonial, i del Museu d’Història de Catalunya
Catalunya Industrial. La guia per descobrir el Patrimoni Industrial del nostre país.
Daniel Romaní Cornet
Premi Especial Patrimoni - Premi 01/12/2021
Reunit el dia 1 d’octubre de 2021 el Jurat del Premi Especial de Patrimoni format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva que ratifica els guanyadors el dia 21 d’octubre de 2021
decideix atorgar :
Premi Especial de Patrimoni per la promoció del turisme industrial:
“Catalunya industrial. La guia per descobrir el Patrimoni Industrial del nostre país” de Daniel Romaní Cornet.
El jurat ha considerat que la publicació és una interessant i amena guia il·lustrada que ens ajuda a descobrir una mostra de quasi mig centenar d’espais singulars convertits en museus i ecomuseus del nostre patrimoni industrial.
Els elements escollits (adoberies, fargues, cellers, vapor, serradores, mines...) motors econòmics del país i exemples de la Catalunya industrial i preindustrial. Els edificis, la maquinària, les eines i els treballadors són els principals protagonistes del llibre, presentats de manera didàctica i divulgativa.
200 anys de la fàbrica dels panyos de Manresa. Monografic Dovella. Revista cultural de la Catalunya Central.
Centre d'Estudis del Bages
Premi Especial Patrimoni - Premi 01/12/2021
Reunit el dia 1 d’octubre de 2021 el Jurat del Premi Especial de Patrimoni format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva que ratifica els guanyadors el dia 21 d’octubre de 2021
decideix atorgar:
Premi Especial de Patrimoni categoria difusió:
“200 anys de la fàbrica dels panyos de Manresa”. Monogràfic de Dovella. Revista cultural de la Catalunya Central, del Centre d’Estudis del Bages.
Monogràfic dedicat als 200 anys de la creació de La fàbrica dels Panyos de Manresa, empresa, que és un dels símbols més importants de la industrialització de Catalunya.
En el mateix hi ha un conjunt de dotze treballs de diferents historiadors i especialistes en patrimoni industrial que ens donen a conèixer el que va ser i va representar aquesta fàbrica pel nostre País, aprofundint en els seus orígens, influencia, estructura i també la història.
El monogràfic valora la importància que va tenir aquesta empresa que, va marcar una manera de fer i entendre la indústria.
Fabra & Coats: Transformació de la nau d'emmagatzematge de fils en un complex d'habitatges socials i equipament per a la colla castellera Jove de Barcelona
Roldán + Berengué, arquitectes
Béns Immobles - Premi 01/12/2021
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol. Estudiada la documentació, la seva verificació sobre el terreny, així com les impressions recollides durant les visites del dia 19 d’octubre i la posterior posta en comú per part del jurat decideixen per unanimitat atorgar:
Premi Rehabilitació, categoria Béns Immobles a “FABRA & COATS: Transformació de la nau d’emmagatzematge de fils en un complex d’habitatges socials i equipament per a la colla castellera Jove de Barcelona, de Roldán+Berengué arquitectes, obra promoguda per l’institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona.
El jurat recorda que no és usual destinar una nau industrial protegida a habitatges socials com és el cas de l’antiga nau de magatzem de fils del conjunt de la Fabra i Coats, construïda a principis del segle XX. L’encàrrec d’aquest projecte deriva de l’assignació d’usos derivats d’un Pla Especial per a tot el conjunt fabril i va ser producte d’un concurs. El jurat valora molt positivament la solució adoptada on es combinen el respecte al Patrimoni i l’estalvi d’energia i el reciclatge.
El manteniment del volum original, de la coberta i de les façanes originals, amb uns quasi inapreciables retocs de les finestres per complir normatives de ventilació, actua com a amortidor tèrmic i permet la col·locació a l’interior d’unes capses de fusta que acullen grups d’habitatges de 53,- m2 de mitjana. Entre aquests grups es col·loquen els accessos verticals creant uns espais que permeten una lectura del que era l’espai original.
Valorem positivament l’esforç per permetre aquesta lectura espacial, l’ús de tècniques i materials usats en la materialització dels habitatges en una actuació totalment reversible tort complint amb un cost/m2 ajustat als mòduls establerts per la construcció d’habitatges socials.
A la part més moderna de la nau, anys vint del segle passat, s’ha habilitat un espai per a assajos d’una colla castellera amb una enginyosa estructura penjada totalment integrada a l’espai inicial.
Projecte de reforma de nau industrial per allotjar un magatzem i comerç. Sabadell
PonsPuig Arquitectura
Béns Immobles - Accèssit 01/12/2021
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol. Estudiada la documentació, la seva verificació sobre el terreny, així com les impressions recollides durant les visites del dia 19 d’octubre i la posterior posta en comú per part del jurat decideixen
atorgar un accèssit:
al “Projecte de reforma de nau industrial per allotjar un magatzem i comerç” de PONSPUIG ARQUITECTURA, obra promoguda per la Suministradora del Vallès.
El jurat vol posar de manifest la qualitat de la intervenció en un conjunt suma de diferents naus construïdes al llarg dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, aparentment anodines i amb diferents solucions constructives, per tant d’unificar la seva imatge i millorar el paisatge urbà. A l’interior, amb un “interiorisme” sobri s’aconsegueixen ambients que milloren les condicions de treball amb materials propis de l’espai on s’actua. També valora positivament la transformació d’ús produïda (d’indústries productives a magatzem) aprofitant les naus existents.
Parc de les Aigües. El valor del lloc. Intervenció d'acondicionament, millora i restauració paisatgística del Jardí Industrial
CREAM estudio
Béns Immobles - Accèssit 01/12/2021
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol. Estudiada la documentació, la seva verificació sobre el terreny, així com les impressions recollides durant les visites del dia 19 d’octubre i la posterior posta en comú per part del jurat decideixen per unanimitat
atorgar un segon accèssit a:
“Parc de les Aigües. El valor del lloc. Intervenció d’acondicionament, millora i restauració paisatgística del Jardí Industrial” de CREAM estudio i promoguda per AGBAR.
el jurat valora molt positivament que el procés de museïtzació d’unes instal·lacions que en bona part continuen mantenint el seu ús original, es completi amb la millora d’un jardí que ha format part del conjunt des dels deus inicis i n’ha estat senyal d’identitat al llarg dels anys, amb tècniques paisatgístiques actuals i incorporant elements, com les fonts de fosa o la reconstruïda font de Gaudí, molt lligats al món de l’aigua. Considerem molt important que es valori la importància dels espais enjardinats existents a molts dels conjunts industrials històrics.
Nau-Museu de Material Històric FGC
Mora Sanvisens + AMOO Studio
Béns Mobles - Premi 01/12/2021
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol. Estudiada la documentació, la seva verificació sobre el terreny, així com les impressions recollides durant les visites del dia 19 d’octubre i la posterior posta en comú per part del jurat decideixen per unanimitat
atorgar:
Premi Rehabilitació, categoria Béns Mobles a la “Nau-Museu de Material Històric FGC” de l’estudi d’arquitectura Mora-Sansivens +AMOO Studio, promoguda per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
El jurat valora molt positivament la decisió d’aprofitar la possibilitat de destinar una antiga via “de proves” a guardar i mostrar al públic material ferroviari històric, cobrint l’espai amb una bona arquitectura, tant per millorar les condicions de conservació del trens com de facilitar-ne la visita, i al mateix temps millorar la imatge urbana de la implantació amb la materialització d’una façana, quasi translúcida, que permet intuir allò que es guarda a l’interior.
Col·laboració amb el MNACTEC i el Sistema Territorial del MNACTEC
Josep Ma. Masó Marcet, enginyer tèxtil del Gremi de Cintaires
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 01/12/2021
El Jurat del Premi Col·laboració amb el Sistema Territorial i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, format pels membres de la Comissió de directors dels Museus, han decidit atorgar:
un premi a Josep Maria Masó, enginyer tèxtil del Gremi de Cintaires.
Per estar un dels motors en la recuperació del patrimoni cintaire al nostre país, especialment pel que fa a les col·leccions del Museu de la Tècnica de Manresa.
Entusiasta de la seva feina i de la cultura del territori, sense ser manresà sempre ha donat suport en la difusió i conservació de la història tèxtil de la ciutat. El Museu de la Tècnica de Manresa li agraeixen el seu compromís amb el patrimoni cintaire i especialment amb la ciutat de Manresa.
Les colònies industrials de la Conca del Llobregat. 150 anys d'història
Albert Balcells i Rosa Serra
Premi Estudis - Premi 23/03/2021
28a Edició Premis Bonaplata 2020. Única convocatòria en la categoria del Premi Estudis derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. Acte de lliurament de premis realitzat el dia 23 de març de 2021.
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d'Enginyers format per Ferran Espuñes Serra, Magda Fernández Cervantes, Pere Pascual Domènech i Mercè Tatjer Mir, decideixen atorgar el premi a
Les colònies industrials de la Conca del llobregat. 150 anys d'història d'Albert Balcells i Rosa Serra.
El Jurat del Premi Estudis vol destacar que es tracta d’un llibre de perspectiva històrica rigorosa i excel·lent de la història de l’extens territori de la Conca del riu Llobregat i de les colònies industrials al llarg de 150 anys.
Recull transversal de tota la historiografia del territori que aporta com a novetat un anàlisi social ben estructurat i global. L’obra no es concentra únicament en el sector tèxtil, ja que també estudia tot el sector productiu que es desenvolupa i la temàtica social d’un territori clau en la industrialització catalana.
L’obra aporta molta documentació de fitxes i una extensa quantitat de dades que el converteix en un referent historiogràfic per estudiosos i investigadors.
Construcció i reparació naval a la Barcelona Industrial: Els Talleres Nuevo Vulcano
Joan Alemany Llovera
Premi Estudis - Accèssit 23/03/2021
28a Edició Premis Bonaplata 2020. Única convocatòria en la categoria del Premi Estudis derivada de la crisi sanitària de la Covid-19. Acte de lliurament de premis realitzat el dia 23 de març de 2021.
El Jurat del Premi Bonaplata Estudis - Fundació Caixa d'Enginyers format per Ferran Espuñes Serra, Magda Fernández Cervantes, Pere Pascual Domènech i Mercè Tatjer Mir decideixen atorgar un accèssit a
Construcció i reparació naval a la Barcelona Industrial: Els Talleres Nuevo Vulcano de Joan Alemany Llovera.
El Jurat concedeix l’accèssit per tractar-se d’un estudi que recupera el patrimoni d’una gran empresa metal·lúrgica emblemàtica de la ciutat de Barcelona que ha perdurat més de 150 anys.
L’obra és un primer estudi d’aquestes característiques que recull i sintetitza la història de la construcció i reparació naval del Port de Barcelona, mitjançant el patrimoni documental i arxivístic de Talleres Nuevo Vulcano, dipositat al Museu Marítim. Valora la recuperació del paper del sector metal·lúrgic i de la reparació naval tan important en el desenvolupament de la industrialització i de la ciutat de Barcelona, sector que ha estat fins el moment poc reconegut i estudiat.
En aquesta ocasió, el Jurat també vol assenyalar el paper del Museu Marítim i el seu fons documental, arxivístic i museístic. Considera que amb aquesta nova situació s’ha demostrat que cal encetar un debat per donar més visibilitat als Museus com a contenidors de recerca i investigació, cal fer un replantejament de la seva funció dins de la societat i valorar el paper de creació de coneixement científic i divulgatiu.
Naturgy, 175 anys de compromís amb l'energia i la societat
Pere A. Fàbregas
Premi Estudis - Premi 18/12/2019
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Magda Fernàndez Cervantes, Pere Pascual Domènech, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir.
Decideixen atorgar el Premi a Naturgy, 175 anys de compromís amb l'energia i la societat, de Pere A. Fàbregas, editat per la Fundació Naturgy.
El Jurat del Premi Estudis vol destacar que es tracta d’un llibre dedicat a la història de la empresa Naturgy. Protagonista de l’evolució energètica d’Espanya i d’altres països que amb els avenços tecnològics han millorat la vida de la societat. L’energia com a motor i una de les innovacions més significatives de la Primera Revolució Industrial i que continua tenint un paper essencial en els canvis d’avui dia. 175 anys d’història de la empresa dins del context històric local, nacional i internacional.
Roca. 100 anys diseño a diseño
Fundació Història del Disseny. Dirigit per Beppe Benenti, Anna Calvera i Isabel Campi.
Premi Estudis - Accèssit 18/12/2019
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Magda Fernàndez Cervantes, Pere Pascual Domènech, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir.
Decideixen atorgar un accèssit a Roca. 100 años diseño a diseño, de la Fundació Història del Disseny, treball dirigit per Beppe Benenti, Anna Calvera i Isabel Campí.
Per la recopilació del patrimoni productiu i documental de la corporació Roca Sanitaris on es mostra la importància del desenvolupament social en la higiene i la salut de la societat. Projecte de recopilació de fonts primàries i secundàries : catàlegs, fulletons, manuals, material fotogràfic, publicitat, entrevistes, revistes, llibres... ordenats cronològicament i per dècades, que il·lustra la producció de Roca dins del context històric de la empresa i la història mundial.
EMAV Can Batlló. Reforma i rehabilitació del Bloc 7 de Can Batlló per a l'Escola de Mitjans Audiovisuals
Josep Mª Julià i Capdevila
Béns Immobles - Premi 18/12/2019
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola , Antonio Navarro Cossío, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol.
Decideix atorgar un premi Categoria A a la Rehabilitació EMAV Can Batlló. Reforma i rehabilitació del Bloc 7 de Can Batlló per a l’Escola de Mitjans Audiovisuals, de l'arquitecte Josep Mª Julià i Capdevila.
Can Batlló, com molts recintes similars a la ciutat, han sofert en el decurs dels temps, al caure en desús la seva activitat originaria, i s’han reconvertit en magnífics espais de grans dimensions susceptibles d’acollir gran nombre d’equipaments i serveis per a la ciutat.
Aquest es el cas de Can Batlló, al barri de la Bordeta, que gràcies a la pressió veïnal i la estratègia municipal d’aconseguir nous espais va cristal·litzat en la recuperació d’aquest antic conjunt.
La rehabilitació de l’edifici que ens ocupa, el bloc 7, ha respectat l’exterior de la nau amb petites actuacions de relectura formal, finestrals, ritmes de cornises, etc. Ha aprofitat la façana principal a primera línia paral·lela a la Gran Via per emfatitzar , junt amb l’antic arc d’accés al conjunt fabril, la nova i representativa façana del que serà tot el conjunt.
L’interior modulat per els pilars metàl·lics en planta baixa així com a planta superior resolta amb encavallades s’ha respectat i posat en valor en la seva pràctica totalitat.
La construcció d’un recinte que engloba l’espai definit pels pilars a manera de gran “moble”, crea una amplia àrea on s’ubiquen tots els serveis; aules, despatxos, etc. Espai que esta envoltat per un ampli perímetre de doble alçada i que rep tota la llum de l’exterior i que ajuda des de el primer moment a entendre l’actuació i els seus encerts.
El tractament general dels espais, materials , acabats, mobiliari, etc. amb clara voluntat de llenguatge actual no contradiu i s’adapta fàcilment amb els espais i preexistències de la nau, aconseguint un correcte diàleg entre l’espai original i la seva nova realitat.
Rehabiltació del Funicular de Gelida
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Béns Mobles - Premi 18/12/2019
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola , Antonio Navarro Cossío, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol.
Decideix atorgar un premi Categoria B a la Rehabilitació del Funicular de Gelida, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
El Funicular de Gelida fou construït el 1924. L’any 2016 se li van detectar greus deficiències en la seva estructura, que van obligar a aturar el seu servei.
De l’estudi efectuat per tal d’intentar la seva rehabilitació de la manera mes acurada possible, es va comprovar que no es podia garantir la seva explotació amb tots els elements originals, ja que un element d’aquestes característiques mereix uns nivells de seguretat òptims. Es va optar per una opció en la que es conservaven les caixes de fusta, acoblant-les a uns nous xassís.
Durant tots els anys de servei, al funicular se li havien acoblat diferents elements, sobreposats, que ara amb la seva intervenció s’han eliminat, conservant la seva estructura inicial.
Si bé, malgrat les limitacions, per tal de que el funicular complís les normatives actuals, molts dels elements constitutius del Funicular de Gelida, i en particular la politja principal són els que es varen instal·lar l’any 1924.
El Funicular de Gelida roman com l’únic funicular terrestre de Catalunya que encara conserva bona part de les seves característiques de l’any 1924.
Programa "Quèquicom"
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Reportatge de Fina Brunet i Cari Pardo. Dirigit i presentat per Jaume Vilalta.
Premi Especial Patrimoni - Premi 18/12/2019
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu i Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica,
decideix atorgar un premi Categoria Difusió en els medis de comunicació al programa "Quèquicom" de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Reportatge de Fina Brunet i Cari Pardo, dirigit i presentat per Jaume Vilalta.
Des de l’any 2006, el programa “Quèquicom” divulga la ciència de manera amena, per explicar conceptes complexes però i rigorosos, convertint-se en una eina per alumnes d’escoles i universitats.
El reportatge que han presentat per optar al premi, es sobre l’evolució de les eines de tall. En el mateix, es pot entendre com els humans treballaven les pedres per convertir-les en eines de defensa, per tal de poder sobreviure. També es pot observar com van anar evolucionant a altres mes lleugeres de materials diversos, fins arribar al segle XI amb la introducció de la Farga Catalana i a partir d’aquí com van arribar a fabricar-se eines com les destrals i els ganivets.
Tot una evolució de materials, sistemes i oficis, que han merescut amb escreix la obtenció d’aquest premi Bonaplata.
Lloc Web. Patrimoniindustrial.cat
Jordi Martí-Henneberg, Eduard Alvarez-Palau i Glòria Clavera. Universitat de Lleida
Premi Especial Patrimoni - Premi 18/12/2019
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu i Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica,
decideix atorgar un premi Categoria Creació de pàgines webs, blogs i altres suports digitals de patrimoni industrial científic i tècnic:
Lloc Web patrimoniindustrial.cat. Catàleg del patrimoni industrial de Catalunya, creat per Jordi Martí-Henneberg, Eduard Alvarez-Palau i Glòria Clavera, de la Universitat de Lleida.
El Jurat considera important la tasca de promoció i difusió del Patrimoni Industrial Català mitjançant el desenvolupament d'una potent eina, com és un mapa interactiu amb múltiples informacions del patrimoni, utilitzant noves tecnologies digitals i de la informació.
D’aquesta forma es facilita l'obtenció de resultats científics rellevants i fomenta una difusió participativa en l’àmbit docent i del conjunt de la societat.
Premi Col·laboració amb l'AMCTAIC
Ferran Espuñes Serra, Joan Tatjer i Mir i Joan Vega Castellví.
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 18/12/2019
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu i Torras, Joan Munt Albareda i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica,
decideix atorgar un premi Categoria Col·laboració amb l'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica a Ferran Espuñes Serra, Joan Tatjer Mir i Joan Vega Castellví.
Enginyers industrials, socis i membres actius que han ocupat càrrecs de la Junta Directiva de l’Associació.
Ferran Espuñes, el pròxim 2020, farà quaranta anys que es soci de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica, Joan Vega farà vint i cinc anys i Joan Tatjer vint i un. Els tres han participat en el desenvolupament de l’Associació intervenint de manera activa en la seva gestió, al mateix temps que han transmès a la societat els nostres valors, tan pel que fa referència al Museu de la Ciència i de la Tècnica, com per la preservació del Patrimoni Industrial.
Col·laboració amb els museu del Sistema Territorial del mNACTEC
Sr. Feliu Izard Gavarró
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 18/12/2019
El Jurat del Premi Col·laboració amb el Sistema Territorial i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, format pels membres de la Comissió de directors dels Museus.
Decideixen atorgar un Premi al Sr. Feliu Izard i Gavarró, per la seva col·laboració amb el Museu Hidroelèctric de Capdella i el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Feliu Izard i Gavarró és col·leccionista de postals històriques, llibres i documentació que versen sobre les hidroelèctrics i màquines de vapor.
Té una col·lecció de 6.000 postals i més de 4.000 llibres i documents, que des de fa més de 20 anys estan a disposició del Museu Hidroelèctric de Capdella. La col·laboració amb el Museu és totalment desinteressada.
A part de la cessió del material gràfic i bibliogràfic també col·labora en tasques de difusió del patrimoni hidroelèctric de la Vall Fosca. Així està duent a terme vàries recerques sobre els transports de materials i maquinària, la construcció de preses als estanys, o bé la figura del enginyer Albert Keller. Els resultats de les recerques els exposa periòdicament al Museu, i també en seminaris i simposis arreu de Catalunya.
Al Museu Hidroelèctric de Capdella, aquest estiu, s’ha condicionat un nou espai museístic dedicat al vapor, s’ha pogut fer gràcies a la cessió de peces històriques, fotografies i catàlegs feta pel Sr. Izard.
La seva voluntat col·laborativa s’estén més enllà del Museu Hidroelèctric de Capdella, i assíduament participa en iniciatives del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, com per exemple el projecte del Museu al Carrer.
Història de la indústria del gas a Catalunya
Carles Sudrià i Triay i Anna Maria Aubanell i Jubany. Editat per Fundació Naturgy
Premi Estudis - Premi 04/12/2018
Els membres del jurat del Premi Estudis-Fundació Caixa d'E nginyers format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir.
Decideixen atorgar el Premi a Història de la Indústria del gas a Catalunya, els autors de la qual són Carles Sudrià i Triay i Anna Maria Aubanell i Jubany. Treball editat per la Fundació Naturgy.
El jurat vol destacar que es tracta d’una publicació dedicada a la trajectòria econòmica i empresarial de la indústria del gas a Catalunya, una de les innovacions més significatives de la primera revolució industrial, transcendent pels canvis en les formes de vida com de treball. Aspectes i experiències comparades amb la resta d’indústries de l’Estat i Europa.
El jurat valora l’atenció a les indústries barcelonines, pioneres, i també a la resta d’indústries que es van construir arreu de Catalunya. On es destaca l’aportació dels ajuntaments en el desenvolupament de la indústria del gas.
Per tractar-se d’una publicació que forma part de la col•lecció “Biblioteca d’història del gas” que compleix amb escreix un objectiu: la difusió rigorosa i didàctica de la història d’aquesta indústria i de les seves publicacions al llarg del temps, a partir d’estudis d’empresa i de ciutats.
Vilassar de Mar fabril. Història i patrimoni industrial
Lacol, cooperativa d'arquitectes
Premi Estudis - Accèssit 04/12/2018
Per recopilar una completa documentació (plànols, fotografies i documents) sobre el passat fabril de Vilassar de Mar tot sintetitzant una rica i complexa historia amb l’objectiu de recuperar la memòria industrial del municipi i dels seus protagonistes. També per la clara aposta de valorització del patrimoni concretada en el contingut del treball i en la seva publicació.
Vilanova i la Geltrú, una història industrial. Tres segles de societat, treball i progrés
Albert Tubau i Garcia
Premi Estudis - Accèssit 04/12/2018
El jurat valora positivament el treball de síntesi sobre la història industrial de Vilanova i la Geltrú que comprèn tots els sectors industrials i instal·lacions, des de la primera meitat del segle XVIII fins als nostres dies. El treball es fonamenta en una completa bibliografia, buidat d’hemeroteca i aportacions orals.
El Port de Barcelona
Premi Especial de Patrimoni, categoria Col·laboració amb l'AMCTAIC
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 04/12/2018
El jurat considera que al llarg dels anys aquest premi s’ha anat atorgant per diverses realitzacions i actuacions de especial valoració per a la nostra Associació, però hi ha certes situacions en que aquests mèrits es troben en la continuïtat de la relació.
En aquest cas la incorporació del premiat es produeix al 2009, any en el que el Port de Barcelona es va incorporar com a soci. El proper any 2019 es commemoraran 10 anys de col·laboració.
Per tot això el Jurat del Premi Especial de Patrimoni ha decidit atorgar el premi com agraïment a tots aquests anys de col•laboració i amb el desig de que el futur ens permeti aconseguir millors cotes de relació i que ambdues institucions es puguin beneficiar de les sinergies que produeixin.
Ajuntament de Susqueda
Premi Especial de Patrimoni, categoria promoció de turisme industrial.
Premi Especial Patrimoni - Premi 04/12/2018
Per la organització de la Exposició de commemoració dels 50 anys de la presa i embassament de Susqueda.
La Exposició va suposar la obertura al públic de la Sala de les Columnes de la Central Hidroelèctrica de Susqueda, obra singular d’enginyeria civil, que enllaça la funcionalitat tècnica amb una notable qualitat estètica.
Per fomentar el turisme industrial i donar a conèixer la història de la construcció i el funcionament d’una central hidroelèctrica. Així com el reconeixement del riu Ter com a font d’activitat econòmica i riquesa del territori que vertebra.
La Nau Bostik, Associació Cultural
Premi Especial de patrimoni, categoria reivindicació del Patrimoni Industrial
Premi Especial Patrimoni - Premi 04/12/2018
El Jurat considera excepcional el fet que un particular sigui qui adquireixi, mitjançant acords entre propietaris i ajuntament, un edifici industrial no protegit, per destinar-lo a activitats culturals i obrir-lo al barri, implicant als veïns en la seva gestió i transformació física. Trobem com un fet normal que siguin les administracions qui transformin els edificis destinats a usos públics i culturals i en alguna ocasió empreses privades que adopta algun dels seus edificis per transformar-los en un nous usos, per això la Nau Bostik, al barri de la Sagrera, de la mà de Xavier Basiana, ha aconseguit un nou equipament cultural, destinat a fomentar i facilitat l’acció social i cultural, implicant als veïns en la participació i la gestió dels espais i activitats a l’hora de preservar l’estructura fabril de l’última fàbrica del barri de la Sagrera.
Plataforma Veïnal Taula Eix Pere IV
Premi Especial de patrimoni, categoria reivindicació del Patrimoni Industrial
Premi Especial Patrimoni - Premi 04/12/2018
Per la seva reivindicació del Patrimoni Industrial, promogut per un moviment social, encapçalat per la societat civil.
El Jurat ha valorat la seva contribució a la defensa i reivindicació del patrimoni i la memòria industrial del barri del Poblenou, pels seus projectes de reactivació i valorització d’edificis i traces urbanes del passat industrial del barri, per les accions en el camp de la didàctica i divulgació d’aquest patrimoni i també per la difusió i divulgació en activitats populars, de valor cultural, urbà i arquitectònic.
Francesc Cabana Vancells
Premi Especial de Patrimoni a una personalitat destacada
Premi Especial Patrimoni - Premi 04/12/2018
Per tractar-se d’una personalitat destacada pel seu coneixement de la indústria de Catalunya.Advocat i historiadoral 1998 rebé la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la divulgació de la tradició industrial i econòmica catalana.
Dins del conjunt de la seva obra, destaquen “Fàbriques i Empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya (1991-1993)” “Caixes i Bancs de Catalunya (1996-2000)”, “Història Econòmica de Catalunya Contemporània, dirigit per Jordi Nadal” i ha coordinat diverses biografies a “Cien Empresarios Catalanes”.
Rehabilitació de l'antiga fàbrica Benet Campabadal, actual biblioteca Montserrat Abelló a les Corts, Barcelona
Ricard Mercadé i Aurora Fernández, arquitectes
Béns Immobles - Premi 04/12/2018
El jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola, Antoni Navarro Cossío, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol.
Un cop estudiada la documentació i la seva verificació sobre el terreny ha decidit per unanimitat concedir:
Un premi Ex aequo de Rehabilitació Béns Immobles, Categoria A.
Rehabilitació de l'antiga fàbrica Benet Campabadal, actual biblioteca Montserrat Abelló a les Corts, Barcelona.
Es tracta d’una fàbrica tèxtil composta d’una nau resolta amb dents de serra de gran valor patrimonial i dos edificis annexes de discret interès.
La nau coberta amb dents de serra i lluernes es recolza en lleugers pòrtics de formigó armat. La lleugeresa i formes sinuoses dels pòrtics donen a la sala una gran sensació d’ ingravidesa.
Cal fer notar que dita estructura esta atribuïda al estudi del gran enginyer suís Robert Maillart (1872-1940) reconegut a arreu com un dels grans creadors d’una atrevida i exquisida poètica de les possibilitats del formigó armat. A Catalunya hi ha més d’una obra dissenyada per aquest estudi, com es el cas de la farinera de Cervera.
En la biblioteca els autors del projecte han fet un treball atrevit i respectuós a l’hora. Han reconegut i destacat els valors plàstics i intocables de la gran sala i en quant als edificis annexes de molt discret valor, els han fet permeables a la gran nau, per mitjà de grans obertures i estintolaments, recreant un diàleg, que mai havia existit. Es podria dir que aquesta atrevida actuació de relligar la part més adotzenada amb la part més valuosa, ha significat la millora de tot el conjunt, auto justificant-se l’un amb l’altre.
En tot moment el usuari i visitant de la nau de lectura es conscient que esta en l’espai d’una antiga nau fabril, però amplíssima, lleugera i sàviament il·luminada, on la gran vidriera de tancament de la sala, d’atrevida geometria, no fa més que dignificar el conjunt.
Rehabilitació de la fàbrica Llobet Guri per adequar-la a la nova escola "El Far" a Calella
Francesc Rius Camps, Sergi Serra Casals i Marta Adroer Puig
Béns Immobles - Premi 04/12/2018
Premi Ex aequo de Rehabilitació Béns Immobles, Categoria A.
Es tracta d’un impactant edifici fabril de grans dimensions que havia estat dedicat a la indústria tèxtil, (gènere de punt), on havien arribat a treballar unes 4.000 persones. A Calella, de sempre, se’l coneix com “ la Fàbrica”, on des de la seva construcció, (1928) fins la dècada dels anys 70 va funcionar com a tal.
És un edifici de traça neoclàssica i amb voluntat de manifestar la seva presència, sols cal veure la façana a la carretera on la simetria, pilastres, frisos, mètopes, ... es troben coronades amb un gran frontó que ens recorda un temple grec.
Obra de l’arquitecte Eusebi Bona (1890-1972) que va bastir importants edificis a Catalunya.
El seu llenguatge va anar adaptant-se als signes dels temps i les corrents culturals de cada moment , neoclàssic a l’obra de Calella, afrancesat Beaux-Arts en ” La Unión i el Fènix” barcelonès (1927), entre altres.
Es tracta fonamentalment de dues grans naus perpendiculars a la façana de la carretera, separades per uns grans patis i un cos central que les uneix i constitueix la façana neoclàssica que ja hem comentat.
La escola “El Far”, sols ocupa una part del gran conjunt de la fàbrica (40.000m2.) i que l’Ajuntament de Calella gestiona, en funció de les seves possibilitats, però amb un programa en gran mesura ja prefixat.
L’escola s’ha instal·lat a les plantes baixes de dues naus, la sud-oest destinada a educació infantil i la nord-oest per l’educació primària. L’espai entre les dues naus conforma el gran pati de la escola.
Les naus son molt similars però no idèntiques. Una esta resolta , la nord-oest, amb pilars de fosa i bigues de gelosia amb un gran cantell, l’altre nau , la sud-oest està sustentada amb pilars compostos amb perfils laminats i reblonats.
Totes dues són de gran alçada, més de 5 m. Aquest fet va marcar la solució que els tècnics van emprar per resoldre les aules. Utilitzant unes cèl·lules o caixes a la manera de mobles de grans dimensions, on s’instal·len les aules, per sota del gran sostre de les naus. Aquestes aules tenen unes cobertes amb una geometria composta i a diversos nivells i pendents, que permet obtenir una aportació de llum notable.
La comprensió de l’antic espai fabril es total i la existència de les aules , donada la seva regularitat i solucions seriades i uniformes no plantegen cap contradicció amb el gran volum de les naus.
La utilització de materials a l’abast, solucions repetitives i fàcils d’executar fa que els espais docents , aules , cuina, serveis , etc, hagin ajudat a una simplificació dels treballs.
Una intel·ligent distribució i disseny dels àmbits interiors i exteriors com a prolongació de les aules infantils, entre altres solucions, donen més versatilitat al conjunt docent i a on la reutilització dels espais es fa palesa com succeeix a l’espai del gimnàs.
Restauració del vagó cisterna PRfv52045 de CAMPSA
De l'APPFI - Amics del Ferrocarril de Móra la Nova
Béns Mobles - Premi 04/12/2018
El vagó cisterna restaurat forma part d’un conjunt de 500 unitats d’una capacitat de mitjana de 12.500 litres, utilitzats per a el transport i distribució de combustible.
Aquest vagó es trobava a la instal·lació logística de la CLH a Tarragona i va ser traslladat al museu del ferrocarril de Móra la Nova per carretera.
La restauració s’ha fet seguint la normativa de la carta de Riga, document europeu que marca els paràmetres de restauració dels bens ferroviaris.
Per tant tenint en compte aquesta normativa, les tasques que s’han dut a terme han estat: el buidat del llast (terres i pedres dins del dipòsit), desmuntatge d’eixos, desagarrotat dels elements de suspensió, comprovació de la caixa ”buit-càrrega”, reparació del fre d’estacionament, sanejat de xapa, pintura i retolació. L’estat actual de vagó es pot considerar operatiu.
El Jurat valora positivament la tasca de restauració realitzada per l’equip de professionals voluntaris, sota la direcció de Jordi Sasplugas Deu. Albert Romo encarregat de les tasques de restauració de les parts mecàniques, Ignasi Solé encarregat dels treballs preparatoris de la pintura, i cinc col·laboradors voluntaris encarregats de les tasques de suport.
Magda Fernández Cervantes
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 04/12/2018
El Jurat del Premi Col·laboració amb el Sistema Territorial i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, format pels membres de la Comissió de directors dels Museus, han decidit atorgar un Premi a:
Magda Fernández Cervantes, per la seva col·laboració i per ser la impulsora i ànima dels antics Quaderns Didàctics, de les publicacions de Biodiversitat i actualment les noves guies i plànols dels museus del Sistema. Experta en didàctica de les ciències socials, va estar al capdavant del plantejament pedagògic del mNACTEC en els seus inicis i hi continua com a assessora.
Els quaderns de Didàctica i Difusió, es van convertir en un referent per al món de la pedagogia i per a molts altres museus, quaderns adreçats principalment a les escoles, però també a les famílies i al públic en general.
Arqueologia i patrimoni industrial a les comarques de Tarragona
Emeteri Fabregat, Núria Jané, Francesc Murillo, Sònia Roca, Ramon Roqué, Anna I. Serra, Dònia Vaquer i Jacobo Vidal
Premi Estudis - Premi 30/11/2017
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, decideixen atorgar un Premi al treball :
Arqueologia i patrimoni Industrial a les comarques de Tarragona
d' Emeteri Fabregat, Núria Jané, Francesc Murillo, Sònia Roca, Ramon Roqué, Anna I. Serra, Sònia Vaquer i Jacobo Vidal, autors. Editat per l’Institut d’Estudis Vallencs.
El Jurat del Premi Estudis vol destacar que es tracta d’un treball equilibrat, exhaustiu i ben fet.
Arqueologia i patrimoni Industrial a les comarques de Tarragona és un inventari, un catàleg amb molt bon treball de camp i d’arxiu de les comarques de Tarragonines. Territori poc analitzat i estudiat, treball que completa la història de la industrialització a Catalunya i omple els buits existents en zones com Tarragona, on aquests tipus d’estudis són pràcticament inexistents. Gran diversitat i varietat d’elements de patrimoni industrial.
Treball multidisciplinari que vol donar a conèixer, preservar i reivindicar el patrimoni industrial que encara existeix al sud de Catalunya.
L’Estudi és una mostra de la gran varietat d’indústries existents. Des de Molins de paper, d’oli, adoberies, Fassines, Bòbiles, destil·leries, industria del tabac, escorxadors, vies de transport i comunicacions, residencies, centres associatius i assistencials de treballadors, serveis públics i paisatges.
Fundació Gas Natural Fenosa
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 30/11/2017
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per la Junta Directiva de l’Associació i reunida el dia 06 de Novembre a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, decideix atorgar:
Un Premi Especial de Patrimoni, categoria de Col·laboració amb l’AMCTAIC
«Fundació Gas Natural Fenosa»
El jurat considera que al llarg dels anys aquest premi s’ha anat atorgant per diverses realitzacions i actuacions de especial valoració per a la nostra Associació, però hi ha certes situacions en que aquests mèrits es troben en la continuïtat de la relació.
En aquest cas la incorporació del premiat es produeix al 2008, any en el que la Fundació Gas Natural Fenosa, amb seu a la Plaça del Gas, 8, Sabadell, es va incorporar com a soci.
El proper any 2018 es commemoraran 10 anys de col·laboració.
Per tot això el Jurat del Premi Especial de Patrimoni ha decidit atorgar el premi a la col·laboració a la Fundació Gas Natural Fenosa, com agraïment a tots aquests anys de col·laboració mútua i amb el desig de que el futur ens permeti aconseguir millors cotes de relació i que ambdues institucions es puguin beneficiar de les sinergies que produeixin
La Revista Icària. Papers de l'Arxiu Històric del Poblenou
Premi Especial Patrimoni - Premi 30/11/2017
Un Premi Especial de Patrimoni, categoria Difusió
La Revista Icària. Papers de l’Arxiu Històric del Poblenou
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni vol destacar la feina de l’Arxiu Històric del Poblenou, per la seva tasca divulgativa, de recerca i d’investigació constant.
La utilització de documentació extraordinària d’arxiu. A cada un dels números monogràfics de la revista es treballa amb fonts primàries, planimetries, documents, arxius i fotografies extraordinàries. Per tractar-se d’un treball transversal, on valorem també la utilització de les fonts orals mitjançant entrevistes.
El jurat valora la trajectòria i constància de l’Arxiu, la tasca continuada, el treball en equip i la utilització de temàtiques rellevants i importants en el patrimoni industrial i la història del Poblenou.
Volem reconèixer la continuïtat d’una revista de qualitat. La revista núm. 20 destaca pel seu treball monogràfic de recuperació de la memòria transversal d’una indústria de foneria molt important a Catalunya,“L’imperi dels Girona al Poblenou. La història, la fàbrica, la projecció, els treballadors, l’entorn, la transformació del territori” i també volem donar valor a la seva trajectòria al llarg dels seus 20 anys que van celebrar amb la publicació del monogràfic “Quaranta anys de la memòria d’un barri”.
Expedient de Declaració BCIL de les 3 Xemeneies del Besòs
Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, Plataforma de les 3 Xemeneies
Premi Especial Patrimoni - Premi 30/11/2017
Un Premi Especial de Patrimoni, categoria Reivindicació del Patrimoni Industrial
La Diputació de Barcelona i Ajuntament de Sant Adrià del Besòs, per l’Expedient de Declaració BCIL de les 3 Xemeneies del Besòs i la seva tasca de reivindicació i persistència en la defensa de les 3 Xemeneies del Besòs.
El jurat valora molt positivament la profunditat i abast del document redactat, documentació administrativa i tècnica abundat i extensiva, per declarar Bé Cultural d’interès local a les 3 Xemeneies de Sant Adrià del Besòs, projecte acordat i aprovat en el ple de l’Ajuntament de Sant Adrià al setembre del 2015.
El jurat valora positivament que l’expedient a més de tenir en compte els valors culturals, històrics i arquitectònics, emfatitza posant en valor el caràcter industrial, científic i tècnic, així com els simbòlics, identitaris i paisatgístics, fent que l’immoble sigui mereixedor de la seva protecció i preservació com a patrimoni cultural.
El Jurat també vol reconèixer la tasca realitzada per la Plataforma de les 3 Xemeneies, per la seva lluita, constància, defensa i conscienciació ciutadana a favor del valor industrial, social i d’identitat, les 3 xemeneies formen part del nostre Paisatge.
Exposició: "Patrimoni Industrial de Les Corts. Ahir i avui" i el Projecte "B-INDUSTRIAL"
El Generador, turisme i Cultura s.l.
Premi Especial Patrimoni - Premi 30/11/2017
Un Premi Especial de Patrimoni, categoria de Promoció de Turisme Industrial a
El Generador, Turisme i Cultura s.l. per la Exposició “Patrimoni industrial de Les Corts. Ahir i avui”, i el Projecte “B-INDUSTRIAL” presentat al Meeting Point of International Industrial Tourism, de Fira Barcelona.
El Jurat considera que aquestes actuacions són molt importants ja que promocionen el Patrimoni Industrial mitjançant la difusió, reivindicació, divulgació i promoció del turisme industrial, dins d’un saló internacional com és el de la Fira Barcelona.
Rehabilitació del cobert de la Màquina de Batre a Sant Fruitós del Bages
Olga correa Sala, arquitecte
Béns Immobles - Premi 30/11/2017
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Pere Alavedra Ribot, Conxa Bayó Soler, Eusebi Casanelles Rahola, Antonio Navarro Cossio, Pere Puigdollers Ocaña i Jordi Rogent Albiol, una vegada analitzades totes les propostes presentades i un cop fetes les visites el dia 02 de Novembre, decideix per unanimitat concedir el premi Rehabilitació en la Categoria Béns Immobles a:
Rehabilitació del Cobert de la Màquina de Batre a Sant Fruitós de Bages, de l’arquitecte Olga Correa Sala, arquitecte i coordinadora del projecte.
Es tracta de la restauració del gran cobert construït als anys 50 del segle passat, destinat a fer la funció d’era col·lectiva, magatzem de palla, espai de mercat... que el temps i els canvis socials i econòmics han deixat sense utilitat.
No sols la forma, notablement inusual i amb certes reminiscències gaudinianes el que fa que aquest edifici sigui interessant i insòlit, sinó també el material amb el que es va construir, l’humil i conegut material ceràmic. Material que es va emprar en pràcticament tota la seva construcció, arcs parabòlics, bigues i cobertes.
Serà convenient remuntar-nos a aquells anys 50, època de mancances de tot ordre, on la autarquia era la norma i mancava tot tipus de materials, utillatge, ferro, ciment...
Serà el moment dels materials ceràmics, aquests si, a l’abast i que amb lleugeres armadures resolien bona part dels reptes que les necessitats constructives reclamaven. Forjats , cobertes, murs... que junt amb uns industrials i professionals que van saber obrir camins a solucions raonables o atrevides i a voltes insòlites, com la coberta que ens ocupa i que ha esdevingut un excel·lent exemple.
La voluntat de mantenir dempeus el Cobert malgrat el seu deficient estat cal adjudicar-ho al municipi que sempre l’ha considerat un element representatiu de la seva tradició agrícola i una icona del municipi amb un indubtable valor històric i arquitectònic. Extrem reconegut al ser qualificat com a Bé Cultural d’Interès Local.
La degradació, abandó i desús sofert pel Cobert va propiciar l’aparició de patologies perilloses, com el despreniment de parts ceràmiques de la coberta , així com l’aparició de filtracions i degotalls sota la porxada, que la va acabar de fer inutilitzable.
La restauració ha estat notablement respectuosa amb la forma, l’ ús i tractament dels materials, en aquest cas essencialment ceràmics. A destacar la voluntat de no alterar la geometria i silueta del Cobert , mantenint els gruixos, perfils i forma de la nova coberta amb la seva airositat i esveltesa original.
Tot plegat a ajudat a que el Cobert de Batre torni a presentar un excel·lent i renovat aspecte, amb nous usos per exposicions, mercats, espectacles... sense perdre la pàtina que el temps ha afegit a aquesta mostra d’arquitectura dels anys 50 i que segueix conservant valors de plena modernitat com són la seva funcionalitat, simplicitat i elegància.
Restauració de la bomba contra incendis Merryweather "Valiant" de 1896
Plataforma de Defensa del Patrimoni Historic dels Bombers de Barcelona
Béns Mobles - Premi 30/11/2017
Durant el segle XIX, amb la incorporació del vapor, es van produir importants avenços, entre ells en el sector del transports. Des de mitjans de segle les bombes de vapor es van començar a utilitzar de manera continuada. Aquest fet va comportar que molts països s’especialitzessin en fabricar màquines de vapor, entre ells Regne Unit, país de procedència de la màquina.
El conjunt consta de dues parts ben diferenciades. Per una banda el carro que feia de suport pel transport i per l’altre la mateixa bomba.
Per restaurar el carro, es va procedir al seu desmuntatge, es va fer un decapat fins a trobar la pintura original, prenent mostres dels dibuixos originals, per tornar a pintar novament amb pintura aquosa i filetejar tal i com era originalment.
Per la restauració de la bomba de la màquina de vapor, primer es va fer una recerca documental. Una vegada obtinguda la documentació, es va procedir a buscar el material específic en empreses especialitzades.
Posteriorment es va desmuntar la caldera, netejant i desoxidant, repassant juntes i cargols i es va tornar a muntar. També es van reblonar el conjunt de tots els 96 tubs de coure que hi havia a la caldera i es van comprovar tots els accessoris.
El conjunt, tan el carro de suport com la pròpia caldera han sofert una acurada restauració que mereix sobradament aquest guardó
Aquesta màquina és la única restaurada i en funcionament a Catalunya.
Molins del Collsacabra història i inventari
Eloi Font Pérez i Francesc Roma Casanovas
Premi Estudis - Premi 20/12/2016
El Jurat del Premi Estudis destaca del treball l’estudi sobre els molins del territori del Collsacabra, situat entre les comarques d’Osona, La Garrotxa i La Selva, on es recull un total de 74 estructures ben inventariades i documentades. Es vol destacar la metodologia emprada per estudiar les rieres i realitzar un exhaustiu inventari.
Impressions sobre teixit. Els estampats de la fàbrica La España Industrial de Barcelona (1847-1903)
Assumpta Dangla Ramon
Premi Estudis - Accèssit 20/12/2016
El Jurat del Premi Estudis destaca del treball l’aportació de la Estampació mecànica, aportació mot important d’una gran empresa com és la España Industrial, amb un extens arxiu. Es tracta d’un treball que estudia els processos de la estampació, la maquinaria i innovacions tècniques, les tipologies de disseny i la utilització de la química amb els usos dels colorants.
Cambra de Comerç de Barcelona. Delegació d'Osona
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 20/12/2016
Pel seu acolliment, implicació i col•laboració de la Cambra de Comerç a les X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, que des de el primer moment va acollir amb gran interès la proposta, oferint els seus locals i totes les seves relacions perquè les jornades fossin un èxit. Les ha assumides com a pròpies, facilitant en tot moment el suport i ajuda a les necessitats que s’anaven presentant, amb total flexibilitat i responsabilitat, estant un element clau per a l’èxit de les mateixes.
Pere Pascual i Domènec
Premi Especial Patrimoni - Premi 20/12/2016
Un Premi Especial de Patrimoni per la seva trajectòria i per tractar-se d’una persona destacada en el camp del patrimoni industrial i en el coneixement de la industrialització de Catalunya a:
Pere Pascual i Domènec
El Jurat valora molt especialment la tasca desenvolupada per el Dr. Pere Pascual, tan en la seva etapa com de Catedràtic d’Història Contemporània de la UB com a la seva entrega envers l’estudi, recerca i promoció del patrimoni industrial, especialment del patrimoni ferroviari. Algunes de les seves publicacions com “El ferrocarril a Catalunya (1848-1935).Una
història de la seva explotació” (2 volums), “150 años de los farrocarriles espanyoles” (2 volums) i “Els Torelló. Una família igualadina d’advocats i propietaris” (2 volums) entre d’altres. També es valora la incidència del Dr. Pascual en la seva ciutat natal d’Igualada,com a referent del patrimoni industrial igualadí.
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
Premi Especial Patrimoni - Premi 20/12/2016
Un Premi Especial de Patrimoni per la seva tasca de restauració, conservació i documentació del Patrimoni Industrial Tèxtil i mostraris a:
Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa
El Centre que té com objectiu la conservació i promoció de la cultura i el foment de la creativitat tèxtil, ha fet un treball de recerca, restauració i conservació dels mostraris tèxtils, després de 20 anys de recollida en les industries mes emblemàtiques del país.
Del 2014 al 2016 s’han fet sis projectes de recerca. Aquest treball, no ha esta solament un treball intern, sinó que s’ha posat a disposició del públic, incloent la documentació, en una base de dades publica online, facilitant la recerca i la didàctica a tota la ciutadania.
ICL Iberpotash
Premi Especial Patrimoni - Premi 20/12/2016
Un Premi Especial de Patrimoni per la seva tasca de reivindicació del Patrimoni Industrial a:
ICL Iberpotash
En el marc del centenari del descobriment de la Potassa, la empresa aposta per salvaguardar alguns dels elements immobles més característics de la primera instal•lació i els rehabiliten deixant-los el més semblant possible de com eren quan varen ser construïts. Aquests elements son: el castellet d’entrada a la mina, la xemeneia i l’edifici inicial principal on estava la administració de l’empresa.
Amb aquest Premi volem valorar l’esforç i l’interès per preservar la historia i la realitat física de l’entorn inicial de la fàbrica, encoratjant-los a continuar amb aquest esperit, fent compatible el creixement de la industria amb la cura de la imatge històrica de la mateixa
La Rehabilitació i interpretació de la Sala de Calderes de la Fabra i Coats (MUHBA)
MUHBA
Béns Immobles - Premi 20/12/2016
El jurat valora molt positivament els treballs duts a terme tant de restauració com de posta en valor dels enginys que ocupen la Sala de Calderes.
Es conserven molts pocs conjunts al Principat de instal•lacions de calderes com la que avui valorem, com seria la de Aymerich i Amat a Terrassa, actual Museu de la Ciència i la Tècnica i de Arqueologia Industrial de Catalunya, (AMCTAIC), o també la Casa de les Aigües a Montcada.
Ens trobem davant d’un treball minuciós i d’una gran ambició en el camp de l’arqueologia industrial en el més estricte sentit de la paraula i l’equip que ha assumit el repte de la seva posta en valor ha estat totalment conscient de la importància i singularitat d’allò que tenien entre mans.
La Fundació Jaume Vilaseca i Museu de Mataró
Béns Mobles - Premi 20/12/2016
Pel magnífic treball realitzat per l’adquisició i la conservació dels testimonis materials la indústria del Gènere de Punt que fou l’especialitat tèxtil del Maresme i de la seva capital Mataró., que és segurament la més important d’Europa.
La Fundació creada per Jaume Vilaseca, industrial del gènere de punt mataroní, ha recuperar durant vint i cinc anys, i ho segueix duent a terme per la voluntat dels fills, un conjunt d’objectes relacionats amb el gènere de punt.
El Museu de Mataró ha acceptat tota aquesta col•lecció, gracies a un compromís signat entre l’Ajuntament i la Fundació a l’any 1996. A partir de aleshores va iniciar el seu inventari i actualment ja en ha acabat una bona part. També ha continuat la tasca de restauració amb la finalitat de conservar tot aquest llegat per a les futures generacions
Grup de Voluntaris del Museu de la Torneria
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 20/12/2016
Des de la primavera de 2013, hi ha un grup estable de voluntaris, format per onze persones, que participa de les tasques de recuperació dels béns museístics del Museu de la Torneria. Bàsicament, restauren la maquinària pròpia de l'ofici de torner i altres béns.
La seva feina ha permès posar en funcionament una trentena de màquines que havien quedat obsoletes per manca d'ús. Sense la seva aportació hagués estat molt difícil recuperar el procés tecnològic del fons museístic.
D'ençà de l'inici dels treballs de restauració, el Grup de Voluntaris segueix un programa de visites tècnico-lúdiques als museus del sistema mNACTEC. Fins a dia d'avui s’han visitat el mNACTEC, la Colònia Vidal i el museu de les mines de Cercs
El quarter de Sant Pere. Història d'un barri amagat de Ciutat Vella
Josep M. Vilumara i Fàtima López, coord. Fotografies de Gabriele Merolli
Premi Estudis - Premi 13/12/2015
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Jaume Perarnau Llorens, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, després d’examinar els treballs presentats i reunits el dia 06 de novembre de 2014 al Museu de la Ciència i de la Tècnica, Rambla d’Ègara, 270, decideixen atorgar:
Dos Premis Ex-aequo del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers a:
El quarter de Sant Pere. Història d’un barri amagat de Ciutat Vella.
El llibre tracta la evolució de les manufactures i del treball artesanal a la indústria i la creació de les primeres fàbriques de Catalunya. Un llibre divulgatiu a l’abast de tothom amb il·lustracions que faciliten molt l’ interès i la comprensió.
El jurat vol destacar de l’obra el seu caràcter divulgatiu i rigorós i la visió que es dóna d’un barri dinàmic i complex. Es tracta d’un estudi molt complert i amb una visió molt amplia del patrimoni, des de la vessant industrial, històrica, social, econòmica, institucional i tècnica.
Igualment el jurat destaca el tractament transversal i pluridisciplinar que fan els autors a través d’un recorregut cronològic i temàtic ben ampli que inclou els edificis fabrils, els comerços, els mercats, els cafès, els centres d’estudi tècnic, els llocs d’esplai, etc.
"Del petit taller a la gran fàbrica" síntesi divulgativa de la tesis doctoral "Origen i evolució de les tipologies edificatòries i característiques constructives dels edificis de la indústria tèxtil a Catalunya (Periode 1818-1925)
Ramon Gumà i Esteve
Premi Estudis - Premi 30/11/2015
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Jaume Perarnau Llorens, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, després d’examinar els treballs presentats i reunits el dia 28 d’Octubre de 2015 al Museu de la Ciència i de la Tècnica, Rambla d’Ègara, 270, decideixen atorgar:
Un Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers a l’autor de la tesi doctoral «Origen i evolució de les tipologies edificatòries i característiques constructives dels edificis de la indústria tèxtil a Catalunya (Període 1818-1925)» i de la seva síntesi divulgativa «Del petit taller a la gran fàbrica», de Ramon Gumà i EsteveEl Jurat reconeix a Ramon Gumà i Esteve la doble faceta d’investigador - clarament demostrat en la tesi esmentada, rica en anàlisi del procés evolutiu, en la definició de tipologies arquitectòniques, i en la relació entre espais productius i evolució tècnica, i d’una excel·lent aportació planimètrica dels conjunts industrials tèxtils estudiats- i de divulgador rigorós d’unes investigacions que finalment, sintetitzades, han vist la llum en format de llibre.
La publicació es un resum de la tesi doctoral, considerem que constitueix un recorregut per l’evolució de la forma i de la construcció dels edificis industrials tèxtils dels segles XVIII i XIX a Catalunya, que demostra fins a quin punt els tallers i després les fàbriques, es van adaptar a les necessitats de cada etapa tecnològica. Des de la primera mecanització del s.XVIII, amb l’ús de ginys manuals, passant per la segona mecanització encapçalada per la màquina de vapor al s. XIX, i arribant al període de màxim creixement de la industria tèxtil, urbana o colonial.
L’autor ha fet un destacat exercici de síntesi hi de selecció dels conceptes, raonaments, gràfics i planimetria que constitueix el corpus de la seva tesi doctoral.
Associació de socis i col·laboradors del Museu del Ferrocarril
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 30/11/2015
El Jurat del Premi Col·laboració dels Premis Bonaplata, format pels membres de la Comissió de directors dels Museus del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), ha decidit atorgar el Premi Col·laboració amb el mNACTEC i el Sistema Territorial a:
“L'Associació de socis i col·laboradors del Museu del Ferrocarril”
que va començar la seva tasca al 2006 amb un petit grup de persones dedicades a la restauració d'elements del món del ferrocarril. Amb els anys es va anant ampliant el número de membres i d'activitats de l'agrupació, fins que al 2009 va ser inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya com Associació de Socis i col·laboradors del Museu del Ferrocarril (SiC). En l’actualitat hi ha a prop d'una cinquantena de persones que realitzen tasques de documentació, difusió, restauració, manteniment de trens històrics i recolzament del servei d’atenció al públic. Formen un equip estable, essencial per assolir els objectius del Museu. Es considerada una de les organitzacions de voluntaris culturals més activa que hi ha dintre del panorama museístic català.
L'actuació més rellevant duta a terme pels membres de l'equip del Programa de Restauració ha estat la recuperació del cotxe Harlan. Adquirit per la Petita Companyia de Valls a Vilanova i Barcelona al 1881, vehicle ferroviari únic i molt valuós per la seva singularitat. Va ser dels primers que van arribar dels EEUU i incorporava innovacions tècniques i de confortabilitat desconegudes a Europa.
Ells treballs de rehabilitació s'han prolongat durant més de set anys i s'ha previst el seu termini a finals del 2015, coincidint amb l'acabament dels actes commemoratius del 25è aniversari del Museu del Ferrocarril de Catalunya.
La Fundació Agbar
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 30/11/2015
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu i Torras, Joan Munt Albiol i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva de l’Associació reunida el dia 19 d’Octubre al Museu de la Ciència i de la Tècnica (Rambla d’Ègara, 270 Terrassa) decideix atorgar el Premi Especial de Col·laboració amb l’Associació del Museu de la Ciència i Tècnica de Catalunya a :
LA FUNDACIÓ AGBAR
El jurat considera que al llarg dels anys aquest premi s’ha anat atorgant per diverses realitzacions i actuacions de especial valoració per a la nostra Associació, però hi ha certes situacions en que aquests mèrits es troben en la continuïtat de la relació.
En aquest cas la incorporació de la societat premiada es produeix al 1988, any en el que la Sociedad General de Aguas de Barcelona, amb seu al Passeig de Sant Joan 39 Barcelona, es va incorporar com a soci.
A partir de l’any 2004 La Sociedad General de Aguas va canviar a Fundació Agbar, amb seu a la Carretera de Sant Joan 1 de Cornellà i és amb aquesta nova raó social amb la que, sense interrupció, s’han mantingut col·laboracions diverses entre les dues institucions.
Aquest acostament s’ha vist incrementat a partir de l’any 2014, al haver donat suport, la Fundació Agbar als premis Bonaplata Joves, tant des de la vessant econòmica com administrativa, implicant-se inclús en el jurat i facilitant una especialització d’algun dels premiats en l’entorn de l’aigua i la seva utilització.
Per tot això el Jurat del Premi Especial de Patrimoni ha decidit atorgar el premi a la col·laboració a la Fundació Agbar, com agraïment a tots aquests anys de col·laboració mútua i amb el desig de que el futur ens permeti aconseguir millors cotes de relació i que ambdues institucions es puguin beneficiar de les sinergies que produeixi.
Exposició: "La Bellesa de la Màquina. Fotografia Industrial de Ramon de Baños"
Museu del Gas - Fundació Gas Natural Fenosa
Premi Especial Patrimoni - Premi 30/11/2015
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu i Torras, Joan Munt Albiol i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva de l’Associació reunida el dia 19 d’Octubre al Museu de la Ciència i de la Tècnica (Rambla d’Ègara, 270 Terrassa) decideix atorgar un Premi Especial de Patrimoni Categoria Difusió a:
La exposició fotogràfica “La Bellesa de la Màquina. Fotografia Industrial de Ramon de Baños (1890-1980)” del Museu del Gas - Fundació Gas Natural Fenosa.
El catàleg presentat, és fruit de l’exposició fotogràfica realitzada amb imatges del fons fotogràfic de la Fundació Gas Natural Fenosa. Ens mostra la descoberta de la col·lecció de fotografies sobre temes industrials realitzades per Ramon de Baños, conegut per ser un dels pioners del cinema català cosa que va fer que la seva qualitat com a fotògraf fos poc coneguda i que aquesta exposició l’ha posada en valor.
El contingut és extens i també molt variat. Les imatges ens mostren diferents espais de treball, de producció, publicitat, paisatge industrial i diferents modalitats d’arquitectura industrial. També aquest conjunt ens permet observar i identificar molts espais industrials fins ara oblidats.
També cal tenir en compte el retoc manual que donava a les imatges obtingudes. Expert dibuixant, aconseguia plasmar unes imatges perfectes. Això fa que el títol donat a l’exposició i al catàleg, La Bellesa de la Màquina, sigui plenament encertat.
El Jurat valora de manera molt positiva aquesta exposició i l’edició molt acurada del catàleg, que amb caràcter itinerant es pot observar en diferents ciutats i que permet apreciar uns aspectes poc coneguts dels espais industrials.
La pàgina web: "http://www.traintren.com"
Lluís Garcia i Rifà
Premi Especial Patrimoni - Premi 30/11/2015
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per Conxa Bayó Soler, Assumpció Feliu i Torras, Joan Munt Albiol i Ferran Ramon Marsal, en representació de la Junta Directiva de l’Associació reunida el dia 19 d’Octubre al Museu de la Ciència i de la Tècnica (Rambla d’Ègara, 270 Terrassa) decideix atorgar un Premi Especial de Patrimoni en la Categoria d'una acció en el camp de la didàctica a:
“Lluis Garcia Rifà” aficionat al món del ferrocarril i la fotografia per la seva pàgina web: www.traintren.com
Els esforços per la difusió i conservació del Patrimoni Industrial, normalment es visualitzat per institucions, però la realitat constata, que hi ha persones que per el sòl objectiu d’aportar un gra de sorra a la difusió, a nivell individual fan una tasca de preservació i difusió del patrimoni en un territori.
Des de fa uns 30 anys ha anat recollint informació sobre la línia de Barcelona a Puigcerdà i la de Sant Joan de les Abadesses així com dels antics camins, hostals i carreteres del mateix traçat. Ha buscat en tots els arxius municipals dels pobles afectats per aquestes dues línies de ferrocarril, així com en l'Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Episcopal de Vic , Museu del ferrocarril de Vilanova i un llarg etc.
Amb tota aquesta informació ha creat la web www.traintren.com, perfectament estructurada que d’una forma didàctica ensenya la evolució del ferrocarril al territori esmentat.
Recuperació del dipòsit de Can Boada, por el Patrimoni Industrial Català
MINA, Aigües de Terrassa, BIS ARQUITECTES DAVID GARCIA SLP, BAAMP - Josep Malgosa, Xavier Delgado arquitectes tècnics i HPSA/Construcciones Quera
Béns Immobles - Premi 30/11/2015
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Conxa Bayó Soler, Pere Alavedra Ribot, Pere Puigdollers Ocaña, Eusebi Casanelles Rahola, Jordi Rogent Albiol i Antonio Navarro Cossio, reunits els dies 19 d’Octubre i 4 de Novembre, i una vegada fetes les visites el dia 28 d’Octubre.
El Jurat decideix, per unanimitat concedir el premi a “La recuperació del dipòsit de Can Boada, per el Patrimoni Industrial Català” de MINA, Aigües de Terrassa, BIS ARQUITECTES DAVID GARCIA SLP, BAAMP - Josep Malgosa, Xavier Delgado arquitectes tècnics i HPSA/Construcciones Quera.
Es tracta de la complerta rehabilitació del gran dipòsit d’aigües de Can Boada de la ciutat de Terrassa, obra que es va dur a terme originalment l’any 1943, sota el disseny del enginyer de camins Ildefonso Sánchez del Rio.
El jurat valora molt positivament l’anàlisi i rigor per part dels tècnics tant de la documentació original com de l’obra que s’ha mantingut en ús fins avui.
A destacar el gran respecte que s’ha tingut amb l’obra original, veritable obra mestre de l’època de la autarquia espanyola. Els treballs de consolidació i sanejament de l’obra original s’han realitzat amb gran subtilesa i sense distorsionar ni amagar les elegants i atrevides formes geomètriques que definien l’espai del gran dipòsit.
L’obra s’ha despullat dels afegits maldestres que el temps havia anant afegint, restant ara l’obra original en la seva abstracta perfecció.
Els treballs afegits a l’obra original, tant d’accessos i recorreguts interiors i exteriors del complexe, destaquen per la seva aparent simplicitat i adaptació al lloc, destacant la solució del coronament o “cimbori” d’accés al dipòsit on s’ha fet una intel·ligent relectura de la proposta que Sánchez del Rio va dissenyar i no va ser respectada a l’obra de 1943.
El jurat vol destacar també, que entén que la millor reutilització que pot tenir una obra es que segueixi, prèvia readaptació, complint per allò que va ser construïda, en el cas que ens ocupa aquesta circumstància s’acompleix a bastament.
El Jurat vol fer constar que enguany les obres presentades senyalen el fet que, possiblement s’està produint un canvi quantitatiu i qualitatiu en el procés i objectius de recuperació del nostre patrimoni industrial, ja que aquestes obres apunten unes característiques de innovació, programes i ambició en els seus objectius ja que els treballs, tenen com sempre, un elevat nivell sinó que també les entitats promotores, administracions, organitzacions gremials i econòmiques sembla que han apostat per una conjuntura més ambiciosa, optimista i confiada en el futur.
La recuperació i rehabilitació integral dels cotxes de viatgers de tercera classe, CC-6029 i CC6043 de RENFE
Associació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial
Béns Mobles - Premi 30/11/2015
El Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Conxa Bayó Soler, Pere Alavedra Ribot, Pere Puigdollers Ocaña, Eusebi Casanelles Rahola, Jordi Rogent Albiol i Antonio Navarro Cossio, reunits els dies 19 d’Octubre i 4 de Novembre, i una vegada fetes les visites el dia 28 d’Octubre decideix atorgar el premi restauració Categoria B. Béns Immobles a:
“La recuperació i rehabilitació integral dels cotxes de viatgers de tercera classe, CC-6029 i CC-6043 de RENFE” de la Fundació per la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova.
Aquests dos cotxes són els únics que queden de les 60 unitats que en el seu moment van ser construïts a França per La Charentaise i CIMT Compagnie Industrielle de Matériel de Transport l’any 1950.
Per tal de modernitzar i millorar el servei de trens de llarg recorregut, van ser adquirits l’any 1945, que van substituir als antics de fusta. Aquests cotxes subministrats entre els anys 1950 i 1955, eren molt similars als primers en el seu aspecte extern, però interiorment ja s’havien reformat.
Amb el temps es va anar canviant i modificant diferents aspectes dels vagons per tal de homogeneïtzar-los als que s’anaven construint, per tant, van rebre tota mena de modificacions, algunes no gens afortunades.
Aquests dos vagons , l’any 2004, van arribar a Móra la Nova procedents de Lleida en un estat molt deficient. La seva rehabilitació representava un cost molt elevat, cosa que va fer que no despertés interès per cap dels centres d’acollida dels que es disposa a casa nostra.
Va ser en aquest moment que, un grup de socis voluntaris de l’APPFI van començar les tasques de neteja. Al 2012, el Centre d’Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova va disposar d’una nova cotxera que els va permetre treballar en unes condicions molt més adequades.
La intervenció, en tots els aspectes ha estat molt acurada, tan pel que fa a la carrosseria com xapes, sostre, decoració tipografies, utilitzant materials molt semblants als originals.
Recuperació que ha estat possible gràcies a la intervenció dels voluntaris que valoren i estimen el patrimoni ferroviari.
Joan Vilà i Vilar i Magí Puig i Gobern
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 13/12/2014
Joan Vilà Vilar va ser copropietari, junt amb el seu germà Conrado, de l’empresa surera familiar Conrado Vilar SA de Sant Antoni de Calonge, una empresa excepcional, ja que cobria tot el cicle surer, des del bosc fins l’exportacio del producte transformat.
Joan Vilà concentra l’experiència de tres generacions d’una família dedicada completament a la indústria surera. El seu avi va fundar la fàbrica que, a la dècada de 1940, va evolucionar cap a la fabricació taps i tota mena d’especialitats. En aquest moment començaren la compra de suro directe a peu d’arbre, cosa que requereix un gran coneixement, en el que destaca Joan Vilà. La seva experiència l’ha convertit en un testimoni directe de totes les vicissituds viscudes per la indústria surera a la península durant el darrer terç del segle XX. És un gran coneixedor de tot el procés industrial, des de la detecció de qualitats i valoració de la matèria primera fins la distribució del producte elaborat arreu del món, passant per la transformació.
Ha estat col•laborador i assessor del Museu del Suro des de la inauguració de la seva primera sala d’exposició permanent l’any 1991. La seva aportació ha estat tant material, amb la donació continuada de tot mena d’objectes i maquinària, com immaterial, compartint el seu vast coneixement i experiència, alimentant el procés de creixement del museu en els més de vint anys de dedicació monogràfica al suro. La seva darrera aportació és la participació en el programa de recuperació de la memòria “Les veus del suro” en el que explica la seva trajectòria professional.
El jurat valora molt positivament la contínua aportació de fons de la indústria surera i la voluntat en compartir el seu coneixement i experiència col•laborant estretament amb el Museu del Suro.
Magí Puig i Gobern, pel seu constant treball d’ajut, suport i col.laboració desinteressada en la conservació i difusió del patrimoni cultural com a membre de Centre d’Estudis Comarcals de d’Igualada, entitat fundadora del Museu de la Ciutat i el Museu de la Pell, i a títol personal.
El Sr. Magí Puig és enginyer químic i industrial blanquer. Col.labora assíduament amb la premsa igualadina i ha publicat nombrosos llibres sobre la història d’Igualada. En destaquem els que fan referència al patrimoni industrial referent al tractament de les pells. “Diccionari de la indústria d’adobar pells”, premi Gumersind Bisbal de la Poble de Claramunt ( conjuntament amb Montserrat Combalia, Xavier Pedraza i Anna Vaqués); “D’Escola d’Adoberia a Escola Universitària. 50 anys a Igualada”; La Roda de la fortuna: Els Carles, de l’adoberia de cal Granotes a la Igualadina Cotonera (conjuntament amb Pere Pascual), i articles com ara “El Rec d’Igualada” (Miscellania Aqualatensia), “El CECI: creador i gestor dels museus d’Igualada (Miscellania Aqualatensia), entre altres.
A partir de 1958, quatre anys després de la seva fundació, es va implicar en la gestió del Museu de la Pell d’Igualada ubicat en l’Escola Garcia Fosas. La col.laboració es manté activa amb la participació en la celebració dels 60 anys del Museu, participació en cursos, visites al barri del Rec i a la seva pròpia adoberia històrica, etc. Va participar activament en la recuperació de l’adoberia de Cal Granotes, adquirida per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament d’Igualada i el Gremi de Blanquers a través de la iniciativa de l’alcalde Sr. Manuel Miserachs i que fou restaurada i convertida en museu per la Diputació de Barcelona presidida pel també igualadí Sr. Antoni Dalmau.
També ha estat el fundador i president de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de l’Anoia durant 20 anys.
L’any 2008 va ser premiat per Òmnium Cultural pel seu compromís cultural.
Espais Recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català
Ferran Pont i Montaner i Teresa Llordés
Premi Estudis - Premi 13/12/2014
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Jaume Perarnau Llorens, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, després d’examinar els treballs presentats i reunits el dia 06 de novembre de 2014 al Museu de la Ciència i de la Tècnica, Rambla d’Ègara, 270, decideixen atorgar:
Dos Premis Ex-aequo del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers a:
Espais Recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català
Es tracta d’un molt bon recull dels més destacats treballs de reutilització del patrimoni industrial dels últims 30 anys. Obra que serveix de guia de les intervencions que s’han fet a Catalunya per donar a conèixer el passat i el present del patrimoni industrial.
Visió fonamentalment arquitectònica, amb molt bona documentació gràfica.
El jurat considera la importància d’aquest estudi per tractar-se d’una mostra de edificis de patrimoni industrial de Catalunya i dels nous usos emprats com exemple del que representa aquest patrimoni industrial per Catalunya.
El jurat destaca d’aquest treball la òptica arquitectònica de la rehabilitació d’edificis industrials i els nous usos que necessàriament cal donar al patrimoni industrial per a garantir-ne la seva preservació.
El llibre és obra de l’arquitecte Ferran Pont i de la fotògrafa Teresa Llordés.
L'Arquitectura Industrial del desenvolupisme a Barcelona i els municipis limítrofs. Análisi de l'evolució de les tècniques constructives (1953-1973)
Albert Crispi Brillas
Premi Estudis - Accèssit 13/12/2014
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Jaume Perarnau Llorens, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, després d’examinar els treballs presentats i reunits el dia 06 de novembre de 2014 al Museu de la Ciència i de la Tècnica, Rambla d’Ègara, 270, decideixen atorgar:
L’Arquitectura industrial del desenvolupisme a Barcelona i els municipis limítrofs. Anàlisi de l’evolució de les tècniques constructives (1953-1973)
El jurat concedeix aquest accèssit per tractar-se d’una temàtica innovadora pel context i l’àmbit territorial. L’obra estudia els edificis d’ús industrial dels anys 1950 al 1970 i que va portar a la creació de grans àrees industrials com la Zona Franca i el Besòs. Estudi no centrat únicament en les obres arquitectòniques i els seus autors, sinó també en aspectes tecnològics i constructius.
Es destaca el fet de treballar un període poc estudiat, la seva temàtica innovadora i la seva utilitat com a punt de partida per a possibles investigacions posteriors més àmplies.
La Rehabilitació de l'antiga fàbrica AEG, Escola Nova Electra de Terrassa
Joan Pascual i Ramón Ausió, arquitectes
Béns Immobles - Premi 13/12/2014
EL Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Conxa Bayó Soler, Pere Alavedra Ribot, Pere Puigdollers Ocaña, Eusebi Casanelles Rahola, Jordi Rogent Albiol i Antonio Navarro Cossio, reunits el dia 6 de novembre al Museu de la Ciència i de la Tècnica, i una vegada analitzades totes les propostes presentades i fetes les visites els dies 25 i 28 de novembre.
El Jurat decideix, per unanimitat,
(BENS INMOBLES, CATEGORIA A,)
Concedir el premi a la Escola Nova Electra de Terrassa dels arquitectes Joan Pascual i Ramón Ausió.
El jurat valora molt positivament l’anàlisi, per part dels arquitectes, dels elements més significatius de la estructura original del edifici, el seu manteniment i posta en valor en la rehabilitació duta a terme. El preservar els grans espais en amplitud i alçada, la geometria general i de les cobertes en particular, en definitiva els grans trets definidors de la arquitectura del edifici original ( que s’ha d’entendre com model de la arquitectura industrial del segle XX), ha estat un encert, i que la solució adoptada fa que allò que podia significar , a vegades, un incòmode condicionant es transforma en un dels valors més positius de la nova escola. Sense amagar el seu origen industrial, la escola es desenvolupa en una aparent llibertat espaial i funcional, més pròpia d’edificacions de nova planta sense condicionants a tenir en comte.
L’encert d’utilitzar alguns materials de provada durabilitat, però de menor cost ha ajudat a poder compensar la major despesa en restauració dels elements originals.
El Jurat també valora positivament la postura de l’Ajuntament de Terrassa per recuperar un edifici d’arquitectura contemporània adaptant el planejament i del Departament d’Ensenyament a l’adaptar la seva tipologia d’edifici escolar i mòduls de costos per recuperar un edifici industrial.
Rehabilitació i posada en marxa de la locomotora "Mataró"
Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú
Béns Mobles - Premi 13/12/2014
EL Jurat del Premi Bonaplata Rehabilitació, format per Conxa Bayó Soler, Pere Alavedra Ribot, Pere Puigdollers Ocaña, Eusebi Casanelles Rahola, Jordi Rogent Albiol i Antonio Navarro Cossio, reunits el dia 6 de novembre al Museu de la Ciència i de la Tècnica, i una vegada analitzades totes les propostes presentades i fetes les visites els dies 25 i 28 de novembre.
al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, que custodia la locomotora “Mataró”, en representació de totes les institucions, empreses, entitats i persones que amb el seu suport i les seves aportacions econòmiques han fet possible la rehabilitació i reparació per a que tornés a funcionar. Aquest projecte de micromecenatge, ha esta una mostra de la força i potència que proporciona la cooperació.
La recuperació d’aquest emblemàtic vehicle de patrimoni industrial de Catalunya, construïda per la Maquinista Terrestre i Marítima, rèplica de 1948, del primer ferrocarril de tot l’Estat, es va dur a terme a les instal·lacions que disposa a Lleida l’Associació per a la Preservació de Material Ferroviari (ARMF), durant la primera meitat de l’any 2014. Aquesta recuperació ha estat una fita molt destacable que el Premis Bonaplata d’enguany volen destacar.
Exposició "FABRA & COATS FA MUSEU. MUHBA Laboratori3: Objectes, Paraules i Imatges
MUHBA i l'Associació d'Amics de la Fabra & Coats
Premi Especial Patrimoni - Premi 13/12/2014
El Jurat atorga el Premi Bonaplata EX-AEQUO de Difusió, en la Categoria de Premi Especial de Patrimoni a
Fabra y Coats fa museu. MUHBA Laboratori 3: objectes, paraules i imatges.
En els darrers anys, el Museu d’història de Barcelona, amb el suport de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Ajuntament de Barcelona, ha apostat de forma decidida per valorar i donar a coneixer la importància del passat industrial de Barcelona en el desenvolupament de la ciutat.
Aquesta exposició es la tercera iniciativa del projecte MUHA lab, que en aquesta ocasió posa èmfasi en la recuperació el patrimoni contemporani.
Per part del jurat, es valora especialment, que s’hagi posat èmfasi tant en presentar una mostra del patrimoni industrial de 1200 objectes aplegats per l’Associació d’Amics de la Fabra i Coats, com, en el treball fet per recuperar la memòria històrica de les persones que havien treballat a la fabrica
Es valora, que la exposició hagi estat acompanyada per activitats que posen en valor la mateixa i que fan que completi un cicle museològic: recollir, documentar, conservar, exposar i comunicar.
Exposició "Sant Adrià. La fàbrica de la Llum"
Museu d'Història de la Immigració, Fundació ENDESA i Consorci del Besòs
Premi Especial Patrimoni - Premi 13/12/2014
El Jurat atorga un Premi Bonaplata EX-AEQUO de Difusió, en la Categoria de Premi Especial de Patrimoni a
La Exposició "Sant Adrià. La fàbrica de la Llum"
El Jurat valora molt positivament, aquesta incitativa expositiva d’uns edificis i elements industrials de Sant Adrià de Besòs, que en els inicis varen crear indústria, llocs de treball i prosperitat en la zona. Exposició que vol apropar als ciutadans i veïns el que va ser conegut com a “Sant Adrià. La fàbrica de la llum” i el que va significar la Central Tèrmica dins del territori de Barcelona i el seu entorn metropolità.
Aquesta exposició ha buscat per una banda reivindicar la història i la importància per la memòria i el patrimoni de la producció elèctrica i el paisatge industrial de Catalunya, a partir del que representen les 3 xemeneies de la FECSA. Tanmateix la transformació recent i immediata d’aquest paisatge, fent una reflexió sobre els referents que han tingut aquests espais a nivell industrial i tècnic però també a nivell social, polític, econòmic i cultural.
Un aspecte a considerar es que aquesta exposició ha estat realitzada de forma modesta i amb participació ciutadana representada per la Plataforma en defensa 3 Xemenies de Sant Adrià, i per veïns i antics treballadors de la fàbrica.
La Sèquia de Manresa. 10 camins a l'entorn d'un canal medieval
Josep Alert
Premi Especial Patrimoni - Premi 13/12/2014
Premi Especial de Patrimoni en la Categoria de Promoció del Turisme a
La sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval
L’objecte de l’obra és la difusió de les característiques històriques, tècniques, lúdiques i econòmiques que ha comportat i encara comporta la sèquia de Manresa.
La publicació ressalta la importància i la complexitat Tècnica de la seva construcció, tenint en compte els mitjans rudimentaris de l’època. També ressalta els avatars històrics relacionats amb la seva construcció.
El jurat considera que la publicació compleix bastament els objectius previstos de reivindicació del patrimoni industrial per tractar-se d’una treball que posa en valor una obra singular d’enginyeria hidràulica de l’edat mitjana i que continua en ple funcionament, de promoció del turisme industrial al incloure rutes senzilles que permeten descobrir la història, el patrimoni, el paisatge i la natura que envolten la sèquia.
Descobrir el Patrimoni Industrial del Vapor a Mollet del Vallés
Gloria Campoy Collado
Premi Especial Patrimoni - Premi 13/12/2014
Un Premi Especial de Patrimoni en la Categoria d’una acció en el camp de la didàctica del patrimoni industrial i tècnic a
Descobrir el patrimoni industrial del Vapor a Mollet del Vallès
El Jurat considera important aquest treball per tractar-se d’una proposta didàctica per donar a conèixer i a la vegada incentivar als alumnes en l’estudi i coneixement del patrimoni industrial a la població de Mollet del Vallès.
El projecte està vinculat a la industrialització i el canvi que va proporcionar la incorporació de la energia generada pel vapor. Un altre vesant de l’estudi és una visió general del que va representar per la població la incorporació de la industrialització en un lloc que en pocs anys es va transformar de nucli agrícola en industrial.
Aquest estudi també inclou el descobriment de la lluita obrera i els locals socials construïts pels propietaris de les empreses tèxtils per permetre l’oci i la cultura.
El jurat valora la importància del treball adreçat als alumnes de 4t ESO per posar en valor un passat industrial que va incorporar uns canvis importants en aquest cas, utilitzant com a eina central la màquina de vapor.
Freixenet
Pedro Bonet Ferrer
Premi Especial Patrimoni - Premi 13/12/2014
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per la Junta Directiva de l’Associació i reunida el dia 3 de novembre a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya,
decideix atorgar dos Premis Ex-Aequo de Col·laboració amb l’AMCTAIC 2013 a:
Freixenet, coincidint amb la celebració del seu centenari (1914 / 2014). Es una empresa catalana, dedicada a l’elaboració del cava, que disposa d’una gran sensibilitat col·laborant amb diversos projectes culturals al nostre País i d’arreu.
Des de fa molt anys, dona suport a l’AMCTAIC, ja sigui donant conferències en els nostres fòrums, com amb l’accés mitjançant visites tècniques a les seves caves històriques de Sant Sadurní d’Anoia. També va col·laborar a la publicació del llibre 100 elements del Patrimoni Industrial de Catalunya liderat per l’AMCTAIC.
Els orígens familiars de la creació de Freixenet daten ja de finals del segle XIX, però realment el nom de Freixenet prové de l’enllaç de la pubilla de Joan Sala , Dolors Sala de “Can Sala” de Sant Sadurní, amb Pere Ferrer Bosch de la masia La Freixeneda en el terme de Mediona, datada ja al segle XIII, i amb activitat durant 18 generacions.
Des de llavors s’ha produït fins al dia d’avui un constant desenvolupament, tan pel que fa a innovació en enologia, comerç, comunicació i internacionalització, com per l’esforç per aconseguir ser capdavantera en la seves produccions.
Empresa 100% familiar, esta implantada en diverses zones vitivinícoles del món. La marca Freixenet, no només inclou una gran gamma de caves, sinó que reuneix un grup vitivinícola integrat per 18 cellers entre Europa, Amèrica i Oceania.
Estem segurs que aquest premi que reconeix la tasca d’innovació constant de Freixenet, servirà també per estrènyer encara mes els lligams amb l’AMCTAIC.
TMB
Premi Especial Patrimoni - Premi 13/12/2014
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per la Junta Directiva de l’Associació i reunida el dia 3 de novembre a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, decideix atorgar
dos Premis Ex-Aequo de Col•laboració amb l’AMCTAIC 2013 a:
TMB, Transports Metropolitans de Barcelona
coincidint amb el 90 aniversari de la inauguració de la primera línia de metro Lesseps-Pl. Catalunya a Barcelona. La millora de la circulació en superfície a la ciutat, durant tot el segle passat i l’actual no hauria estat possible sense la creació d’aquest nou sistema de transport, iniciat per una empresa privada i posteriorment fusionat amb TMB, empresa pública, que ha estat curosa en la conservació i restauració de tot el seu material. Des de fa uns anys TMB està col•laborant amb l’AMCTAIC, tan pel que fa com a soci com per les seves aportacions tècniques per mitjà de conferències que ens han ajudat a conèixer la seva evolució i també la seva tecnologia..
Estem segurs que aquest premi contribuirà a augmentar una col•laboració mútua que permeti als nostres socis aprofundir en el coneixement d’aquest sistema de transport i a TMB beneficiar-se dels coneixements que entre tots podem aportar.
Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 02/12/2013
El jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per la Junta Directiva de l’Associació i reunit el dia 25 de novembre a la seu dels Enginyers Industrials, va atorgar per unanimitat el premi de col•laboració amb l’AMCTAIC 2013, a:
• Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, que ens ha donat suport permanent des del 1977 (any en què crea una comissió per constituir la nostra associació) fins l’actualitat. Sense el seu decidit suport no existiríem i no sabem què hagués estat del Museu ni del patrimoni industrial. No ha estat només un suport material, sinó també en l’esperit de defensa i promoció del patrimoni industrial, la voluntat per la creació del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, fet que es va produir el 1983 amb la compra, per part de la Generalitat, de la fàbrica modernista terrassenca Aymerich, Amat i Jover, i amb la seva obertura al públic el 1984 i la defensa del seu manteniment.
Han passat moltes juntes i presidents, i tots ells han tingut el mateix interès en donar-nos suport, com a eina de recolzament al Museu i de promoció del patrimoni industrial. En els nous estatuts es reflecteix en un article aquesta voluntat de suport. Fa temps que hauríem d’haver entregat aquest premi, però havíem de trobar el moment oportú: ara ens ha semblat el més idoni per mostrar el nostre agraïment i reconeixement, quan se celebren els 150 anys de la fundació de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Va recollir el diploma Joan Torres Carol, president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Olor de colònia
Diagonal Televisió i Televisió de Catalunya
Premi Especial Patrimoni - Premi 02/12/2013
El Jurat del Premi Especial de Patrimoni dels Premis Bonaplata, format per la Junta Directiva de l’Associació i reunit el dia 4 de novembre a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, va decidir per unanimitat atorgar el premi de difusió en el medis de comunicació de llocs o accions relacionats amb el patrimoni industrial, tècnic i científic a la mini-sèrie:
• Olor de colònia, per presentar i introduir a l'espectador en un món i una època industrial dins d’una colònia industrial, així com per mostrar els entorns i elements industrials, maquinària i costums d’una història recent.
Olor de colònia és una producció televisiva de ficció, produïda per Diagonal Televisió i Televisió de Catalunya, que fou estrenada a TV3 en horari de màxima audiència, els dies 14 i 15 d’octubre de 2013. Basada en la novel•la homònima de Sílvia Alcàntara, la mini-sèrie ha estat dirigida per Lluís Maria Güell i filmada, en gran part, en localitzacions naturals del Berguedà, molt especialment en algunes de les colònies tèxtils que conformen el Parc Fluvial del Llobregat, com les de Cal Vidal, Cal Prat, Cal Marçal, L'Ametlla de Merola, Cal Casas i Cal Pons, de Puig-Reig i la colònia de Viladomiu Nou, de Gironella.
Van recollir els diplomes Lluís Maria Güell, director de la mini-sèrie, Albert Sagalés, productor executiu de Diagonal TV, i Elisa Plaza, productora executiva de Televisió de Catalunya.
Centre d'Art Contemporani de Barcelona i Centre de Creació Artística a la Fabra i Coats
Francesc Bacardit Segués i Manuel Ruisánchez Capelastegui
Béns Immobles - Premi 02/12/2013
El jurat, format per Conxa Bayó Soler, Pere Alavedra Ribot, Pere Puigdollers Ocaña, Eusebi Casanelles Rahola, Jordi Rogent Albiol i Antoni Navarro Cossio, reunits el 5 de novembre a la seu de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i després de visitar les instal•lacions finalistes, els dies 15 i 18 de novembre de 2013, van decidir atorgar el:
• PREMI BONAPLATA DE REHABILITACIÓ (CATEGORIA A. BÉNS IMMOBLES) al Centre d’Art Contemporani de Barcelona i Centre de Creació Artística a la Fabra i Coats, de Francesc Bacardit Segués i Manuel Riusánchez Capelastegui, arquitectes.
El jurat valora molt positivament el criteri director de tota la intervenció en aquest gran conjunt fabril barcelonès, de clara arrel manchesteriana i que la present actuació ha sabut preservar i posar-la en valor. A destacar l’aparent simplicitat per compartimentar nous espais dins de les naus de la antiga fàbrica, la seva mobilitat i la riquesa espacial que es va generant paral•lelament. Tota aquesta mobilitat “efímera” dels espais sols ha estat possible per un profund anàlisi, per part dels autors, de la geometria de la estructura original, composta de pilars metàl•lics reblonats i jàsseres també metàl•liques, conformant una estructura modulada que permet les diverses solucions de transformar els espais en funció de les necessitats que sorgeixin.
L’austeritat i simplificació en l’ús dels materials en la rehabilitació és una qualitat a destacar per l’equilibri que dóna a tota la intervenció i la claredat de comprensió dels espais, i fins i tot de les seves possibilitats. Les aportacions necessàries que tota instal•lació d’aquest tipus requereix (serveis, controls, etc), s’han resolt creant uns espais aïllats com un moble independent que els acull, alliberant d’aquesta manera l’estructura original de cap relació o dependència amb ells. El respecte i voluntat de conservar les referències i objectes que ens recordin l’ús originari de l’edifici, ha estat un punt que es valora positivament. Aquesta intenció de relacionar, dins del possible i en algun punt concret, les preexistències originals amb l’actuació actual, arriba a tornar a posar en ús antic mobiliari i altres elements.
El jurat valora també molt positivament la claredat de l’encàrrec que l’Administració promotora de l’obra , en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, ha fixat, la qual cosa ha ajudat decisivament en la bondat i homogeneïtat de la intervenció.
Van recollir els diplomes els arquitectes Francesc Bacardit Segués i Manuel Ruisánchez Capelastegui.
Adequació i ampliació de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona al recinte de la fàbrica Chartreuse
Víctor Seguí Santana i Marc Seguí Pié
Béns Immobles - Accèssit 02/12/2013
El jurat, format per Conxa Bayó Soler, Pere Alavedra Ribot, Pere Puigdollers Ocaña, Eusebi Casanelles Rahola, Jordi Rogent Albiol i Antoni Navarro Cossio, reunits el 5 de novembre a la seu de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i després de visitar les instal•lacions finalistes, els dies 15 i 18 de novembre de 2013, van decidir atorgar un:
• ACCÈSSIT PREMI BONAPLATA DE REHABILITACIÓ (CATEGORIA A. BÉNS IMMOBLES) a l’Adequació i ampliació de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona al recinte de la fàbrica Chartreuse, dels arquitectes Victor Seguí Santana i Marc Seguí Pié.
El jurat valora molt positivament la fidelitat, tant formal com de materials i tècniques d’aplicació, utilitzats pels dissenyadors en el tractament exterior dels edificis, amb què s’ha recuperat la imatge, ja arrelada des de fa molts anys, de la “Chartreuse” a la ciutat. Aquesta fidelitat es contraposa encertadament amb l’ús d’un llenguatge molt més actual en el tractament de l’interior de l’escola, on el seu programa funcional obliga a compartimentar quasi modularment l’espai docent amb les condicions, entre altres, d’un aïllament d’alt nivell entre les aules. Malgrat això, s’ha aconseguit generar transparències que visualitzen la continuïtat de l’espai. A valorar la solució de l’accés a l’escola, mediatitzada per la complexitat que provoca l’existència de dues vies d’accés oposades i tradicionalment utilitzades pels tarragonins, el de la ciutat alta amb les “100 escales”, ara mecàniques, i la del pla de la ciutat baixa , amb el carrer Smith.
El jurat valora molt positivament la voluntat de l’Administració, de recuperar per a la seva utilització com a Escola d’Idiomes aquest edifici històric, voluntat que s’ha mantingut inalterable malgrat els anys transcorreguts i els inevitables canvis de caire polític. Amb això, la ciutat ha recuperat un edifici industrial de indubtable interès arquitectònic i entranyablement lligat a la memòria dels tarragonins.
Van recollir els diplomes els arquitectes Víctor Seguí Santana i Marc Seguí Pié.
Restauració de la màquina de vapor de l'antiga fàbrica El Vapor del Tint de Baix, de Vilassar de Dalt
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Béns Mobles - Premi 02/12/2013
El jurat, format per Conxa Bayó Soler, Pere Alavedra Ribot, Pere Puigdollers Ocaña, Eusebi Casanelles Rahola, Jordi Rogent Albiol i Antoni Navarro Cossio, reunits el 5 de novembre a la seu de l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i després de visitar les instal•lacions finalistes, els dies 15 i 18 de novembre de 2013, va decidir atorgar el:
• PREMI BONAPLATA DE REHABILITACIÓ (CATEGORIA B. BÉNS MOBLES) a la Restauració de la màquina de vapor de l’antiga fàbrica El Vapor del Tint de Baix, de Vilassar de Dalt.
La màquina, que és un model dels anomenats de balancí amb moviment alternatiu, fabricada per l’empresa Nuevo Vulcano, s’havia deixat en préstec per a l’Exposició Internacional de Sevilla de 1992, on va patir l’incendi produït en el Pabellón de los Descubrimientos, on va quedar molt malmesa. Actualment, després de la seva restauració, ha quedat instal•lada de manera definitiva a la fàbrica Can Manyer de Vilassar de Dalt, a l’espai on properament quedarà ubicada la biblioteca municipal. El Jurat, valora dos aspectes ben diferenciats d’aquest projecte:
D’una banda, l’esforç considerable de molts vilassarencs, en la cura que han tingut en el muntatge i posta a punt de la màquina, fins a deixar-la ubicada al seu lloc definitiu. D’altra banda, la restauració a què s’ha sotmès la màquina ha estat molt acurada i professional.
També cal tenir en compte els ajuts rebuts de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, de l’Ajuntament i del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Tot això, permet felicitar a la població de Vilassar de Dalt, per haver recuperat d’una manera molt satisfactòria aquesta màquina, símbol del passat industrial de la ciutat.
Va recollir el diploma Enric Ortega Rivera, tècnic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.
Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona Industrial
Alex Sánchez Suárez, Jaume Artigues Vidal, Francesc Mas Palahí i el Museu d'Història de Barcelona
Premi Estudis - Premi 02/12/2013
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Jaume Perarnau Llorens, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, després d’examinar els treballs presentats i reunits el dia 11 de novembre de 2013 a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, van decidir atorgar el Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers a l’obra:
• Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona Industrial, llibre-catàleg de l’exposició que sota el mateix títol va estar oberta al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona, del 18 de maig al 16 de desembre de 2012. El Jurat considera aquest estudi com una valuosa aportació a una indústria fonamental per a l’arrencada de la industrialització catalana i pel desenvolupament econòmic del país. Amb una projecció a nivell d’exportació al mercat colonial, Barcelona es va convertir en la capital europea de les Indianes. Es destaca el nivell tècnic que va assolir, en part al suport de la Junta de Comerç, i la innovació en el producte final, a partir d’una magnífica aplicació de coneixements tècnics i científics. El llibre és obra dels autors Alex Sánchez Suárez, comissari de l’exposició, Jaume Artigues Vidal i Francesc Mas Palahí, i ha estat editat pel Museu d’Història de Barcelona.
Van recollir els diplomes Joan Roca Albert, director del Museu d’Història de Barcelona, i els autors de llibre Alex Sánchez Suárez, comissari de l’exposició, Jaume Artigues Vidal i Francesc Mas Palahí.
La Montgatina, una història de porcellana
Montserrat Sans Roca
Premi Estudis - Accèssit 02/12/2013
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Jaume Perarnau Llorens, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, després d’examinar els treballs presentats i reunits el dia 11 de novembre de 2013 a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, van decidir atorgar un accèssit del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers a l’obra:
• La Montgatina, una història de porcellana, de Montserrat Sans Roca, un relat històric sobre la fàbrica Ceràmica Industrial Montgatina, de Montgat. El Jurat considera que és una bona síntesi sobre un sector industrial poc conegut, on s’expliquen els processos productius, el disseny de les peces i la història empresarial d’una fàbrica autòctona amb setanta-cinc anys de producció.
Va recollir el diploma Montserrat Sans Roca, autora del llibre.
Premi Especial de Patrimoni
Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya
Premi Especial Patrimoni - Premi 02/12/2013
Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 02/12/2013
Exposició "L'enigma de l'ordinador"
Joan Munt , Joan Tubau i Jordi Vallès
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 27/11/2012
La comissió de directors dels Museus del Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), ha decidit atorgar el Premi de Col·laboració a Joan Munt, Joan Tubau i Jordi Vallés,
pel seu treball realitzat durant cinc anys com a comissaris de l’exposició “l’Enigma de l’ordinador”de manera voluntària. El treball realitzat ha consistit per una part en ordenar i inventariar tot el material informàtic conservat al mNACTEC el qual encara no s’havia documentat, i per l’altra cercar els elements informàtics històrics per així tenir una perspectiva de l’evolució de la informàtica i la seva implantació al nostra país. Actualment el mNACTEC disposa d’una de les millors col·leccions d’ordinadors que existeixen.
Paral·lelament van definir l’estructura de l’exposició i van escriure els guions i textos que es poden veure a l’exposició i es va crear un bloc dins de la web del mNACTEC sobre la història de la informàtica basada en el material exposat i conservat al Museu.
Model de Casa-Fàbrica en els inicis de la Industrialització. Registre de Fàbriques de la Ribera de Barcelona (1738-1856)
Jaume Artigues i Vidal i Francesc Mas i Palahí
Premi Estudis - Premi 27/11/2012
El Jurat valora el treball per tractar-se d’un estudi transversal que va més enllà del caràcter històric, treball de llarg recorregut que va començar amb el “Registre de fàbriques del Raval de Barcelona”.
Estudi d’identificació dels edificis industrials del sector de la Ribera dins del cicle històric de la Barcelona de les Fabriques d’Indianes existents entre 1738 i 1856.
El jurat vol destacar del treball, la feina exhaustiva de catalogació que ha demostrat, la existència de moltes més fàbriques d’indianes en el barri de la Ribera del que es pensava.
Es tracta d’un treball de recuperació documental i catalogació de les cases-fàbriques molt bo, gran majoria de les quals han desaparegut.
El jurat posa de relleu el treball d’arxiu exhaustiu, la excel·lent cartografia i planimetria històrica. Un inventari de fàbriques exhaustiu, bo i molt complert que demostra la permanència i existència del patrimoni industrial al barri de la Ribera.
L'Estudi historicoarquitectònic dels edificis de l'antiga fàbrica tèxtil J. Ferrer i Mora
Joan Manuel Nicolás Monsonís, Josep Mª Vila Carabasa i Joan Montblanc Lasaga
Premi Estudis - Accèssit 27/11/2012
El jurat valora el treball de camp i d’investigació fet sobre el buidatge de notícies documentals, planimètriques i fotogràfiques.
El jurat destaca de l’estudi la utilització del material inèdit de l’Arxiu Ferrer i Mora i la utilització de la planimetria antiga emprada, força interessant.
El jurat posa de relleu el treball per tractar-se d’un estudi molt il·lustratiu i gràfic on es valora l’esforç en l’anàlisi de la zona territorial, al tractar-se d’una de les primeres fàbriques que van contribuir a la industrialització del territori.
L’Estudi tracta de la reconstrucció, origen i evolució tant del procés com dels edificis d’aquest antic conjunt industrial. Excel·lent treball de recopilació i síntesi de la fàbrica, destacant la planimetria, cartografia i il·lustracions.
Treball interessant per tractar-se d’un estudi complert fet de la fàbrica des de el seu inici amb la existència d’estructures d’antics molins que havien quedat parcialment integrats en l’estructura de la fàbrica.
Treball molt destacable, tot i que el jurat vol fer esment en que es tracta d’un estudi fet des d’una vessant més arquitectònica que no pas històrica.
Exposició "Gent de Port. Barcelona 1980" i llibre "Una visió del Port. Barcelona 1980"
Xavier Martí Alavedra
Premi Especial Patrimoni - Premi 27/11/2012
El jurat destaca el valor patrimonial de la fotografia i la riquesa documental de les imatges. Del conjunt de la exposició el jurat posa en valor el tractament de la fotografia des de el seu punt de vista social.
També posa de relleu, la finalitat del autor per tal d’apropar el patrimoni del Port a la ciutadania, a través d’aquesta exposició que mostra la transformació del port des de la transició fins als Jocs Olímpics
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi 27/11/2012
El jurat atorga el Premi Especial de Col·laboració amb l'AMCTAIC a l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) pel treball que està desenvolupant en la dinamització del turisme industrial i la difusió d’activitats culturals vinculades amb el ferrocarrils històrics al nostre país. Traçats històrics com el del Cremallera de Núria, el Tren dels Llacs o el Tren del Ciment expressen, en la seva plenitud, els valors patrimonials d’aquestes infraestructures, així com el manteniment i preservació del seu valuós material mòbil, en sintonia amb la creació d’espais d’interpretació i museus associats o vinculats a les mateixes.
Altrament l’AMCTAIC vol reconèixer el suport de FGC en el desenvolupament de les seves activitats i la col·laboració que en tot moment ha prestat a la nostra entitat.
La Restauració de la Bòbila Sugranyes. Centre d’interpretació de la producció ceràmica. Primera etapa: consolidació estructural
Ajuntament de Reus i Figuerola Gavaldà Romera, ARQUITECTES
Béns Immobles - Premi 27/11/2012
El jurat valora molt positivament la decisió de l’Ajuntament de Reus de recuperar un element industrial de gran significació malgrat l’estat de degradació al que havia arribat. Pel que fa al projecte i a la intervenció realitzada el jurat valora la fidelitat de la recuperació final dels elements que conformen el volum de l’element així com l’acurada restauració dels espais i materials del forn i les solucions arquitectòniques trobades per adaptar el conjunt a les visites públiques amb un llenguatge actual i materials que, per contrast, assoleixen un alt grau d’integració en el conjunt.
El jurat encoratja l’Ajuntament de Reus a continuar la recuperació del conjunt fins donar-li l’ús de centre d’nterpretació per al que fou pensat.
Projecte executiu de condicionament de la xemeneia històrica de Ca l’Aranyó per la seva utilització com a conducte d’evacuació de fums de la Central de Climatització
Antoni Vilanova Omedas i Pere Roca i Fabregat
Béns Immobles - Accèssit 27/11/2012
El jurat valora molt positivament la decisió de reutilitzar un element històric (catalogat i rehabilitat anteriorment) recuperant la seva funció original així com l’enfoc del projecte, amb un llenguatge actual que fa evident en tot moment l’actuació realitzada així com la qualitat dels materials emprats i la seva posta en obra. D’aquesta manera l’emblemàtica i antiga xemeneia deixa de ser només una fita que recorda l’ús original del conjunt rehabilitat passant a ser un element en ús que s’integra, encara millor, en l’arquitectura que l’envolta.
Antoni Vilanova i Omedas, arquitecte
Pere Roca i Fabregat, Dr. Enginyer de Camins, Canals i Ports
Eduard Simó Gonzalez, arquitecte col·laborador
Districlima S. A.
SAPIC S.A.
Projecte Bàsic de execució de la museografia de cinc naus de la fàbrica J. Trepat de Tàrrega en el Museu de la Mecanització Agrària J. Trepat i part del Departament Comercial
Ajuntament de Tàrrega i Museu de la mecanització agrària J. Trepat
Béns Mobles - Premi 27/11/2012
El jurat valora molt positivament la conservació durant molts anys de les instal·lacions (espais, instal·lacions i maquinària) així com l’esforç realitzat, amb una senzillesa només aparent, per restaurar una part molt significativa del conjunt i donar a conèixer al públic els espais, les tasques que s’hi realitzaven, la vida dels treballadors, la maquinària i utensilis utilitzats i les màquines i accessoris resultants. La il·luminació i els sorolls de les màquines aporten un interessant realisme que es complerta amb uns audiovisuals perfectament integrats en l’espai i realitzats amb un llenguatge i uns recursos visuals que els fan molt entenedors. Un bon exemple, a més a més, de col·laboració pública i privada molt interessant i exportable a altres indrets.
El jurat encoratja als promotors de la iniciativa a continuar la recuperació, fins i tot amb finalitats no museístiques, de la resta de naus i espais
La recuperació de l’embarrat de Can Sanglas de Manlleu
Museu Industrial del Ter
Béns Mobles - Accèssit 27/11/2012
El Jurat valora molt positivament l’aportació d’aquesta nova instal·lació a la major comprensió del conjunt del Museu. Tot i les seves característiques, no estar col·locat en la seva posició original, ajuda a entendre els mecanismes de transmissió de l’energia en aquesta i altres fàbriques millorant el discurs expositiu del Museu.
La Fàbrica Molins. Estudi Patrimonial
Francesc Bonsfills i Josep M. Montserrat
Premi Estudis - Premi 21/12/2011
El Jurat destaca l’estudi de la fàbrica Molins, indústria tèxtil llanera de Sabadell fundada al 1904 pels germans Molins ja que es un bon treball que valora essencialment les característiques arquitectòniques de l’edifici però sobretot perquè s’inclou a l’estudi contingut històric amb la consulta de diferents fonts d’Arxiu i la incorporació d’una visió arquitectònica, històrica, industrial i patrimonial. Un estudi global i unitari per fer de la fàbrica Molins un referent per la ciutat en quant al seu valor funcional i social.
Portal Web de Patrimoni Hidroelèctric "http://www.patrimonihidroelectric.com"
Museu de l'Aigua de Lleida
Premi Especial Patrimoni - Premi 21/12/2011
Un Premi Especial per la promoció del Turisme Industrial al nou portal web de patrimoni hidroèlectric : http:// www.patrimonihidroelectric.com , del Museu de l’Aigua de Lleida.
Pàgina Web endegada pel Museu de l’Aigua de Lleida i que lidera una xarxa de cooperació i promoció dels museus i espais visitables, configurant-se com portal del patrimoni hidroelèctric de la conca del Segre, Noguera Pallaresa i Ribagorçana amb estreta col.laboració amb els equipaments implicats i la compañía ENDESA.
Formen part les centrals hidroelectriques que es poden visitar i que compten amb una oferta educativa i divulgativa estable en l’àmbit de les Terres de Lleida.
Aquests espais són: Museu de l’Aigua de Lleida, Museu Hidroèlectric de Cabdella, Centre d’interpretació de l’Aigua de Tavascan, Centre d’Interpretació de l’Energia i de la Geología de Canelles i ENDESA (Educa) i el fons històric ENDESA.
Fundació del Museu de la Medicina de Catalunya
Col-laboració amb el mNACTEC - Premi 21/12/2011
El Jurat del Premi Col·laboració dels Premis Bonaplata, format per la comissió de directors dels Museus del Sistema Territorial del Museu de la Ciènciai de la Tècnicade Catalunya (mNACTEC), ha decidit atorgar el Premi de Col·laboració a
“Fundació Museu de la Medicina de Catalunya” per la seva tasca de conservació dels bens tècnics relacionats amb el món de la medicina i que actualment es conserven al mNACTEC. També s’ha valorat l’assessorament dela Fundació per la realització de l’exposició “El cos humà” en la qual s’han exposat una part del material conservat. Aquesta exposició és una de les que actualment més èxit tenen al mnactec.
Roca Umbert, tindràs pa per a tota la vida. Un estudi de cas, Roca Umbert a Granollers (Barcelona) 1936-1991
Alfredo Cela Rodríguez
Premi Estudis - Accèssit 13/12/2010
El Jurat ha valorat l’estudi per tractar-se d’un treball sobre la quotidianitat del treball a la Roca Umbert a partir de les fonts orals i també la capacitat de treball del seu autor, que l’ha plantejat com un capítol de la seva tesi doctoral.
Aquest treball de recerca està centrat en el coneixement de la vida quotidiana d’una indústria tèxtil cotonera, que pren com a estudi el cas de la fàbrica Roca Umbert de Granollers (Vallès Oriental).
La recerca vol revaloritzar el patrimoni industrial tangible i intangible de l’antiga fàbrica en procés de rehabilitació, a través del coneixement de les experiències viscudes entre aquelles parets i aquells indrets.
Testimonis orals, les condicions de vida dels treballadors, les relacions interpersonals, la incidència dels esdeveniments històrics i com varen afectar la vida dels treballadors de la fàbrica, com es varen mobilitzar i desmobilitzar políticament els treballadors.
Hi ha un bon treball d’història oral i de recerca als arxius de l’empresa.
El Carboneig
Jaume E. Zamora i Escala
Premi Estudis - Accèssit
El jurat valora de l’estudi la síntesi bibliogràfica i el format divulgatiu de la edició, el jurat considera positivament que el tema del carboneig no s’ha tractat únicament des de una vessant etnològica, sinó que també dóna a conèixer la diversitat d’empreses que produïen, comercialitzaven i explotaven el carbó, també es valora positivament la incorporació final d’un glossari.
L'Univers Trinxet. Producció i treball en una fàbrica tèxtil hospitalenca a partir de les fonts documentals
Judith Barnés Martín
Premi Estudis - Accèssit
El jurat posa de relleu de l’estudi la orientació del treball per investigar una faceta poc estudiada i original com és l’organització del procés productiu i sobretot les relacions laborals dins de la fàbrica tèxtil. Es valora positivament la utilització de les fons bibliogràfiques i documentals així com les fonts orals que parteixen de les entrevistes realitzades als treballadors i treballadores de la fàbrica.
Pla Director Urbanístic de les Colònies dels rius Ter-Freser
CCRS arquitectes i associats
Premi Especial Patrimoni - Premi
Un premi especial a la protecció, preservació i reivindicació del patrimoni industrial al “Pla Director Urbanístic de les Colònies dels rius Ter i Freser” realitzat per CCRS arquitectes i associats.
El jurat destaca especialment que el Pla Director es el resultat d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la generalitat de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya, realitzat per CCRS arquitectes i associats.
El jurat ha considerat especialment valuós la amplitud del treball, així com el seu nivell de detall, que ha de permetre, en el futur, l’adequada coherència entre totes les actuacions a nivell local i al ser fruit d’una col·laboració a tres bandes entre l’Administració, la Universitat i l’empresa privada.
Programa de Televisió "Galeria Galilei"
Canal Taronja
Premi Especial Patrimoni - Premi
Premi Especial a la categoria de Difusió en els medis de comunicació de llocs o accions relacionats amb el patrimoni industrial, tècnic i científic al programa de Televisió digital de Canal Taronja “GALERIA GALILEI”
Programa que s’emet a través de la xarxa de televisions locals independents de Catalunya repartides arreu del nostre país. Galeria Galilei és possible gràcies a un ampli equip de professionals del Grup Taelus de comunicació (periodistes, càmeres, guionistes) i de l’important col·laboració dels investigadors del Centre Tecnològic de Manresa que ofereixen tot el seu saber abocat al servei de la ciència i dels elements i la seva funcionalitat de present i futur i de de les empreses participants implicades en el programa i sense els qui no seria possible portar-lo a termini. Parlem d’Iberpotash, Gas Natural, Lotus-Colhogar, Domini Ambiental i Parc de la Sèquia, així com els directors i treballadors de tots i cada un dels Museus Industrials de Catalunya que han obert les seves portes per mostrar a la ciutadania tota la riquesa industrial amb la que compta la nostra terra.
Pastes Sanmartí s.l.
Premi Especial Patrimoni - Premi
Un Premi Especial de Patrimoni a la empresa “PASTES SANMARTI” com a premi especial de patrimoni a una acció de restauració de patrimoni moble.
El jurat posa en valor la seva activitat continuada com a mestres artesans fideuers des de 1700, la seva activitat industrialitzada des de 1940, per mantenir la fabricació artesanal, tant en maquinària, sistemes d’envasament, mobiliari i entorn. I sobretot per continuar fabricant uns productes competitius de qualitat seguint un sistema tradicional.
El Jurat destaca l’aposta de l’empresa en la fabricació de un producte de qualitat mantenint un procés d’elaboració artesanal i fent servir les mateixes tècniques des dels seus inicis i mantenint el mateix tipus de maquinària, combinant sèmola de blat i l’aigua termal, sense cap mena d’afegit.
El Jurat destaca en la seva valoració, no tan sols el manteniment i la restauració de la maquinaria sinó també el manteniment dels processos artesanals.
NESTLÉ S.A.
Col-laboració amb l'AMCTAIC - Premi
Al llarg dels anys els jurats dels Premis Bonaplata han atorgat d’un gruix considerable de premis que son clarament aparents en paisatge físic o intel·lectual. Però hi ha situacions en les que el mèrit està en la continuïtat, en la perseverança, en el suport sense soroll a quelcom que es considera important.
Per això el Jurat del Premi Especial de Patrimoni ha decidit atorgar el premi pel seu suport continuat des de l’any 2000 a la nostra entitat : l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica, i més concretament als Premis Bonaplata Joves.
NESTLÉ, ha participat en la entrega dels citats premis i els hi ha donat suport econòmic al llarg dels últims 10 anys.
Pensem que es molt convenient reconèixer la importància de la continuïtat en activitats com la valoració i defensa del Patrimoni Industrial que exigeixen un seguiment i una presencia constant tan com actuacions puntuals, encara que aquestes puguin ser, en un moment determinat, molt més espectaculars.
Reforma i Rehabilitació de l'antiga fàbrica "Can Minguell"
Estudi d'Arquitectura Toni Gironès i Promocions Urbanístiques de Mataró S.A.
Béns Immobles - Premi
El jurat desataca la transformació de l’antiga fàbrica “Can Minguell” en un espai d’utilització mixt, variable i polivalent en el temps (tallers per entitats, locals, plató de rodatge, exposicions...) Tot un programa que obliga a una compartimentació molt complexa dels espais, en principi lliures i diàfans, en tot tipus de possibilitats i que pot comprometre d’alguna manera la comprensió dels espais originals.
El jurat valora la simplicitat, en el tractament i acabat de l’obra, on recorre a materials tradicionals com l’estuc de calç a les façanes. Malgrat la austeritat general de l’obra i els senzills acabats, destaca i contraposa el disseny i execució de la fusteria de les façanes que s’han realitzat en fusta noble i que dóna un to general a l’edifici d’un alt nivell i d’obra amb acabats nobles.
El Jurat considera molt positiu el treball del’equip tècnic amb les solucions formals i materials que s’aporten a la actuació, on la economia i simplicitat plana per tota l’obra, però sense perdre l’estima per una obra ben plantejada i resolta.
A la vegada el jurat felicita i encoratja a l’Ajuntament de Mataró a seguir dotant a la ciutat i els seus ciutadans de nous equipaments aprofitant i posant en valor el gran parc edificat existent en indústries ara ja obsoletes.
Museu del gas. Ampliació i reforma de l'Edifici de l'Energia
Fundació Gas Natural Fenosa i VARIS ARQUITECTES
Béns Immobles - Accèssit
Ens trobem davant d’una ambiciosa operació de promoció i divulgació del que ha significat el gas dins de la societat catalana, des dels seus orígens fins avui. L’actuació s’ha centrat en dos edificis contigus, el primer conegut com la “Energia”, edifici de traça modernista i de discreta importància física, però de gran influència social i històrica dins de la ciutat de Sabadell. L’altre edifici més actual o modern, té una forma contundent quasi cúbica i cega, com un cos flotant sobre una planta baixa vidriada i transparent. La unió d’aquests immobles es fa a partir d’un cos reculat que conté l’accés general i ajuda a posar en valor cada ú dels dos cossos. El tractament general i expositiu es brillant i efectiu, les referències històriques tant tècniques com sociològiques són freqüents i presentades amb rigor i amenitat.
El jurat valora molt positivament la proposta presentada i enten que significa una aposta amb vocació de totalitat, arquitectònica, divulgativa, expositiva, bioclimàtica i patrimonial. A la vegada valora també la voluntat de la promoció d’una fundació privada i que amb aquesta operació han cobert sens dubte un objectiu que supera àmpliament l’interès empresarial.
Passatge del Sucre. Habitatges no convencionals i locals 22@
Jordi Garcés i Berta Rovira
Béns Immobles - Accèssit
El Jurat valora molt positivament la transformació en habitatges “no convencionals” del conjunt d’edificacions que conformaven una antiga fassina o destil·leria d’alcohol del 1916. Transformació que a significat la revalorització i restauració de tot el conjunt industrial. S’han conservat els elements estructurals originals tot i que han perdut la seva funció mecànica. Menció especial mereix el tractament bioclimàtic que es quasi exhaustiu.
El jurat considera molt positiu la meticulositat del treball que ha exigit el respecte i posta en valor de l’antic conjunt fabril, així com les solucions formals i la intel·ligent utilització de materials actuals que dialoguen perfectament amb els antics.
El jurat tampoc vol deixar de valorar la voluntat per respectar el patrimoni industrial de la ciutat, per part de la promoció, que sent privada, no deixa de córrer un risc i una aposta per una via d’actuació molt positiva.
Reconstrucció del autobús Aclo Regent III, número 410
Fundació TMB
Béns Mobles - Premi
Autobús històric de dos pisos, número 410 fou construït al 1948 per la firma anglesa Aclo. Disposa d’un motor AEC model Regent III i fou carrossat a Saragossa per la firma Carde i Escoriaza.
El Jurat considera oportú atorgar el premi restauració de bens mobles a l’autobús Aclo nº 410, per l’interès mostrat en aconseguir la restauració del mencionat vehicle i posar en valor el currículum del mateix, per mantenir en la memòria col·lectiva popular, un vehicle que durant molt de temps va ser un referent del transport de la ciutat de Barcelona i per aconseguir una restauració de manera molt professional i acurada.
Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona Industrial
Alex Sánchez Suárez, comissari de l'exposició, Jaume Artigues Vidal, Francesc Mas Palahí i el Museu d'Història de Barcelona
Premi Estudis - Premi
PREMI ESTUDIS – FUNDACIÓ CAIXA D’ENGINYERS
El Jurat del Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers dels Premis Bonaplata, format per Ferran Espuñes Serra, Pere Pascual Domènech, Jaume Perarnau Llorens, Rosa Serra Rotés i Mercè Tatjer Mir, després d’examinar els treballs presentats i reunits el dia 11 de novembre de 2013 a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, decideixen atorgar el Premi Estudis - Fundació Caixa d’Enginyers a l’obra:
• Indianes, 1736-1847. Els orígens de la Barcelona Industrial, llibre-catàleg de l’exposició que sota el mateix títol va estar oberta al Saló del Tinell del Museu d’Història de Barcelona, del 18 de maig al 16 de desembre de 2012. El Jurat considera aquest estudi com una valuosa aportació a una indústria fonamental per a l’arrencada de la industrialització catalana i pel desenvolupament econòmic del país. Amb una projecció a nivell d’exportació al mercat colonial, Barcelona es va convertir en la capital europea de les Indianes. Es destaca el nivell tècnic que va assolir, en part al suport de la Junta de Comerç, i la innovació en el producte final, a partir d’una magnífica aplicació de coneixements tècnics i científics. El llibre és obra dels autors Alex Sánchez Suárez, comissari de l’exposició, Jaume Artigues Vidal i Francesc Mas Palahí, i ha estat editat pel Museu d’Història de Barcelona.
Van recollir els diplomes Joan Roca Albert, director del Museu d’Història de Barcelona, i els autors de llibre Alex Sánchez Suárez, comissari de l’exposició, Jaume Artigues Vidal i Francesc Mas Palahí.