Premis Bonaplata

per la valoració del Patrimoni Industrial Tècnic i Científic

Al llarg de la història sempre ha existit l'afany de premiar, de reconèixer, de posar en relleu els fets, els objectes, les persones, la creativitat... De posar-ho en primer lloc.
Avui, en la conjuntura actual, també es fa necessari premiar. Nosaltres, des del camp del patrimoni industrial i tècnic, creiem necessari i també urgent estudiar, conèixer, difondre i preservar el patrimoni de l'era industrial en constant transformació.
Crisi versus reflexió i revisió, reprendre en mà, també pel que fa al patrimoni del món de la indústria.
Any rere any, donem aquests Premis Bonaplata, però sempre amb una nova intenció i un nou sentiment i esforç per copsar i valorar els treballs presentats, i ser conscients que encara queda molta tasca per fer, molta tasca de sensibilització, i la gran esperança d'arribar a temps als indrets, a les màquines, als arxius, a les persones... en resum, a la memòria industrial aplicada cas per cas.
Esperant poder continuar en la línia ascendent que han seguit els Premis al llarg d'aquests anys, vull agrair a les entitats que els donen suport la seva fidelitat institucional.

Premis Bonaplata Joves

Els Premis Bonaplata per a Joves pretenen fomentar l’esperit de recerca i innovació entre les capes joves de la població, recerca en els camps de l’arqueologia industrial, la història industrial i l’antropologia històrica de la industrialització de la societat catalana.
El nom dels premis, Bonaplata, vol recordar el cognom d’una família de fabricants catalans que durant el segle XIX es dedicaren primer a l’estampació d’indianes, després a la filatura i al tissatge de cotó, i més tard a la foneria i la metal·lúrgia del ferro colat i del coure per a construcció i reparació de maquinària. Bonaplata també vol recordar la fàbrica tèxtil i metal·lúrgica que a finals de l’any 1833 estava funcionant al carrer Tallers del Raval de Barcelona, on s’instal·là un innovador motor de vapor anglès. Per últim, Bonaplata, intenta evocar l’episodi potser “luddita” que acabà amb l’incendi de la capdavantera fàbrica del Raval, l’agost de 1835, en el context de la duresa de la Primera Guerra Carlina, de la primera “bullanga” i de la conseqüent depauperació de les condicions de vida de les classes populars barcelonines.